Per a no perdre el costum, ahir Francisco Camps no volia respondre preguntes dels periodistes. Però hi havia un problema. El president no anava a estar sol a la compareixença prevista a la Cambra de Comerç de València. L’havien d’acompanyar l’alcaldessa, Rita Barberà, el president del Consell Superior de Cambres, Javier Gómez Navarro, el de la Cambra de València, Arturo Virosque, i el ministre de Foment, José Blanco. La cita era d’allò més propícia: l’anunci de la celebració a València de la Fira Mundial del Transport i d’un congrés amb els millors experts del món. Una reunió planetària davant de la qual Rita Barberà no va poder evitar caure en la temptació de qualificar-la de “gran esdeveniment”.

Durant la reunió, segons ha pogut saber L'Informatiu, Francisco Camps va proposar que la compareixença posterior davant la premsa es fera sense donar als periodistes la possibilitat de formular preguntes. I el ministre ho acceptà. Els cinc compareixents declamaren els seus discursos i alçaren la sessió, moment en què una informadora va demanar a crits que el ministre li responguera sobre les mesures que pensa prendre per a què tots els trens siguen accessibles als discapacitats. Dret i allunyat del micròfon, José Blanco va respondre la pregunta i tots continuaren desfilant cap al dinar previst.

Fins ara, la vinguda d’un ministre (del mateix Blanco i de Manuel Chaves) o la d’altres presidents autonòmics (Esperanza Aguirre, José Montilla i Ramón Luis Valcárcel) estaven sent les úniques oportunitats en que Camps atenia la premsa. La visita de la presidenta madrilenya, per exemple, es va saldar amb un gest de menyspreu de Camps cap a un reporter que li va preguntar pel cost de la visita del Papa, que va meréixer la condemna de la Unió de Periodistes Valencians i un reportatge de denúncia al programa CQC.

En l’entorn del president asseguren que Camps sempre ha sigut refractari a atendre els periodistes i el comparen amb el seu predecessor Eduardo Zaplana, sempre disposat a enfrontar-se amb les possibles incomoditats de posar-se davant dels micròfons. El ben cert és que la tragèdia de la línia 1 del metro de València del 3 de juliol de 2006 va significar un punt d’inflexió en l’actitud del president. El que fins llavors havia sigut una tendència a la introspecció es va convertir en norma.