El PP va donar ahir un nou colp al futur del valencià després d’oposar-se al fet que el requisit lingüístic s’incloguera en la Llei d'Ordenació i Gestió de la Funció Pública que es va aprovar a Les Corts. El PSPV va votar a favor de l’esmena, que va tombar la majoria popularista, però va donar suport a la llei per considerar-la més prioritària que el fet que els funcionaris atenguen en valencià. Per la seua banda, Compromís i EUPV van votar en contra d’esta nova normativa.
La inclusió del requisit lingüístic en la funció pública està vigent a Galícia des de 1988, quan l’exministre franquista i aleshores president de la Xunta, Manuel Fraga, va impulsar l’esmentada llei. “El coneixement del gallec és un requisit per a l’accés a un lloc de treball en l’administració pública”, contempla la norma galega, molt més ambiciosa inclús que les demandes que es van fer a València.
El PSPV va votar a favor de la llei per l'"interés general”, però el diputat socialista Joan Ignasi Pla va defensar que no hi ha “cap excusa” perquè qualsevol persona haja de conéixer el valencià per a poder ser funcionari i va afirmar que quan guanyen les eleccions inclouran el requisit lingüístic.
Per la seua banda, el parlamentari de Compromís Josep Maria Pañella, va criticar el suport del PSPV a la norma, perquè suposa, va dir, “col·laborar amb la política regressiva de la Generalitat respecte al valencià”, mentre que la portaveu d’EUPV, Marga Sanz, va destacar que la llei “relega” la normalització del valencià i va criticar PP i PSPV per a aplicar un “corró bipartidista” per a aprovar el text.
La diputada del PP Asunción Quinzá va subratllar que la Comunitat “és un territori que té dos llengües”, per la qual cosa, segons va assenyalar, la incorporació del valencià dificultaria l'accés dels habitants de les zones castellanoparlants a la funció pública i va remarcar que la “imposició” del coneixement d'esta llengua acabaria per provocar una “confrontació” i un “rebuig” social al seu ús. |