En el cas de la Central Nuclear de Cofrents, el debat s’intensifica si tenim en compte que en 2011 expira el Permís d’Explotació Provisional concedit pel Ministeri d’Indústria en 2001.

El proper any és una data clau per a la Central Nuclear de Cofrents, ja que el Ministeri d’Indústria haurà de decidit si prorrogar o no el permís d’explotació. La possible ubicació a Zarra, localitat situada a la Vall de Confrents, del magatzem de temporal de residus radioactius ha posat en alerta als col·lectius ecologistes que exigeixen al govern de Zapatero que acompleixca el seu programa electoral.

La central començà a funcionar en 1984, amb una vida útil de 30 anys, el que significa que li queden poc més de tres anys. Cal tenir en compte que l’energia nuclear ha canviat molt en els últims anys, un fet que per a Carlos Arribas, portaveu d’Ecologistes en Acció és clau, ja que la central nuclear de Cofrents "té un disseny dels anys 70, és a dir, que és una infraestructura molt vella i qualsevol renovació resultaria molt costosa. Per això és necessari tancar-la".

La qüestió del magatzem de residus i la delicada situació del seu emplaçament, torna a posar de manifest una evidència, i és que les centrals nuclears no són una energia neta i generen residus tòxics dels que ni la pròpia indústria sap què fer. Per a Carlos Bravo, responsable de la campanya anti-nuclear a Greenpeace, aquest "és el gran paradigma de la insostenibilitat de les centrals nuclears. Tenen una vida útil de 30 anys, i produeixen residus tòxics i perillosos per a més de 150 anys". De fet, la Central de Cofrents, ja no té capacitat per a absorbir estos residus i s’han hagut de fer algunes actuacions no previstes per a solucionar esta deficiència i que suposa un risc afegit per a la central. Així ho expliquen des de la Plataforma Tanquem Confrents que denuncien l’últim incident provocat per esta situació.

Per al portaveu de Greenpeace, l’energia nuclear "és molt cara, molt perillosa i un clar obstacle per a que es puguen posar en marxa altres models energètics basats en les energies renovables". Segons explica Bravo, l’últim exemple el tenim la setmana passada, quan Red Eléctrica Española tingué que ordenar la paralització de la producció de "centenars de KW d’energia renovable i neta perquè hi havia un excés de producció elèctrica i a les centrals nuclears estes parades no són possibles, és una energia rígida en el seu maneig i esdevé un obstacle real per a la penetració d’altres energies".

D’altra banda, hi ha la qüestió dels incidents ocorreguts en els últims anys a la Central. Des d’Iberdrola assenyalen que en 2009, la central de Cofrents "tingué un funcionament òptim i no ha registrat cap incidència que haja afectat a la instal·lació o al medi ambient, generant el 15% de tota la generació nuclear en Espanya". En canvi, els ecologistes denuncien el greu estat de deteriorament de la central que ha hagut de canviar peces que mai s’haurien de canviar en una central nuclear com els accionaments hidràulics de les barres de control, un dels principals elements de control de la central, degut a un problema de corrosió salina. Esta situació s’agreuja, segons el portaveu de Tanquem Cofrents, si tenim en compte que l’empresa porta endavant una política de "maximització dels beneficis a costa del que siga i per tant de funcionar encara que siga en condicions precàries i d’ocultisme. Només en el que portem d’any, Cofrents hauria tingut dues baixades de potència de les que ni el Consell de Seguretat Nuclear ha donat explicacions, a banda de l’acumulació de xicotets incidents en els últims anys i que són simptomàtics del deteriorament de la central".