P: Faça un balanç de tota la tasca dels 25 anys d’Escola Valenciana?
R: Escola Valenciana és un referent com a moviment cívic i social per la normalització lingüística. Allò que va començar com una festa per promocionar el valencià, 25 anys després s’han convertit en més reivindicatives. El que es demana és una normalització del valencià en tots els àmbits socials. Podem estar contents perquè al principi a les Trobades participava poca gent, i ara estem parlant de reunir de manera continuada més de 200.000 persones que estimen la llengua.

P: Creus que s’estan assolint els objectius de la Llei i Ús de l’Ensenyament en Valencià?
R: El desenvolupament de la Llei d’Ús està coix. S’ha fet molt de treball en l’ensenyament, però on s’ha errat és en l’ús social. Cal una política lingüística que no s’ha fet, cal que els polítics siguen el referent, també normalitzar tots els àmbits d’ús, com els mitjans de comunicació, l’oci o les mateixes empreses. Cal que hi haja referents vàlids i de qualitat per a la llengua, i això, dissortadament, no ha passat. Pel que fa a la política lingüística, nosaltres proposem que depenga directament de la Presidència de la Generalitat. Ja està bé que passe per Cultura, Educació o no se sap mol bé per on. S’ha de prestigiar la llengua.

P: Pel que diu, des del Consell de Francisco Camps no s’està fent el suficient?
R: És evident. Has de veure que hem tingut presidents castellanoparlants, consellers que no usen mai el valencià, inclús a Les Corts no és majoritari, això per no comentar que a les pàgines web institucionals on el valencià no acaba d’arribar. Però, sens dubte, en el requisit lingüístic és el cavall de batalla. Som l’única autonomia amb llengua cooficial que no té el requisit lingüístic per a accedir a la funció pública valenciana. No arriba al 2% dels llocs de treball dels funcionaris valencians que estan catalogats en valencià. La capacitat existeix, és la llei la que no està desenvolupada. Hi ha un marc legal que pot facilitar els drets lingüístics.

P: Vol dir que no caldria fer una nova llei?
R: Caldria desenvolupar les que hi ha. Si diguérem que canviara a Llei d’Ús i ensenyament del valencià, el PP la utilitzaria per a tirar cap enrere. Hi ha unes lleis que cal complir i cal vehiculitzar. El valencià és de llei. La gent ha d’entendre que sentir-se valencià suposa portar al seu fill a l’escola en valencià, tindre una titulació en valencià, llegir i escriure en la nostra llengua.

P: Parlant de mitjans de comunicació: Radiotelevisió Valenciana tampoc ha acomplert les seues obligacions fundacionals.
R: Eixe és un dels grans fraus que hem tingut en la Democràcia. Crec que Canal 9 no acomplix els objectius de la seua creació quant a la promoció de la llengua, el doblatge i els referents de qualitat. Hui per hui, el gran problema de la llengua és que s’utilitza com a arma política. Plantegen un conflicte lingüístic per traure vots al servei d’una ideologia.

P: Pel que fa a l’àmbit de l’educació, als centres públics no hi ha les línies que toca i als concertats ni això.
R: Crec que s’ha avançat molt en el valencià gràcies a l’escola, però encara hem de fer moltes coses. La progressió de l’alumnat que s’ensenya a llegir i escriure en valencià s’ha frenat. Per molt que diem que hi ha més de 1.100 centres que utilitzen el valencià com a llengua vehicular, això suposa només el 30% dels estudiants. De la mateixa manera el foment del valencià només es fa a l’escola pública. El centres públics són els que ensenyen valencià i només el 4% dels concertats, uns 40, fa la mateixa tasca. A la ciutat d’Alacant només hi ha tres centres concertats que en valencià. S’han d’invertir molts diners perquè el valencià òbriga les portes al plurilingüisme.

P: Així és, sembla que el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, ha intentat enfrontar el valencià i l’anglés com si un no es poguera estudiar si s’estudia l’altre.
R: Eixa és la fal·làcia de Font de Mora, l’enfrontament entre el valencià i l’anglés. El projecte de foment de les llengües que ha impulsat és monolingüe perquè deixarà només el castellà i l’anglés. El valencià anirà retrocedint. Sense cap planificació ni previsió, s’ha implantat l’anglés per damunt dels 25 anys d’experiència del valencià. Nosaltres volem que els nostres alumnes siguen competents en anglés, però també en valencià. Hi ha una vacuna: les llengües s’han d’ensenyar des del valencià, i això està demostrat inclús per la pròpia conselleria. Per què no vacunem a tots els xiquets en valencià?