"Eines és una publicació que va nàixer amb la vocació de ser, com el seu propi nom suggereix, un instrument, una ferramenta, en l’àmbit de la comunicació, per a la reflexió i l’anàlisi orientades al canvi social. La iniciativa d’emprendre el projecte va tindre el seu punt de partida en el convenciment d’un grup de professionals del periodisme i d’altres àmbits com ara el dret i les ciències socials que és necessari un producte informatiu diferent, no inserit en les dinàmiques de les agendes institucionals, sinó que a partir de l’observació directa de la realitat i seguint un criteri propi es faça ressò de les qüestions que incidixen més directament en la qualitat de vida de la ciutadania".

Esta era la presentació del número zero d'eines, que va sorgir en l'estiu de 2007 de la mà d'un col•lectiu heterogeni i independent i que la passada setmana presentava l'edició del número nou, que inclou un monogràfic amb el títol La sanitat, malalta de privatització. Un informe que cal afegir als dedicats a l'ensenyament, el consum, l'Horta de València, el temps social, la igualtat de gènere, la participació ciutadana, la immigració o la crisi económica, tots ells tractats des d'una òptica oberta i interdisciplinar i tenyits de color valencià.  

Eines és una publicació en paper que pretén constituir-se en un mitjà alternatiu que reflectisca el pensament crític que es genera al País Valencià. Situada clarament en l'àmbit de l'esquerra social, Eines es defineix com alternativa i independent, i pretén aportar algunes dosis d'anàlisi, però sense renunciar a oferir un producte periodístic de qualitat.   D'un recent reportatge sobre la publicació en un diari nacional destaca la declaració d'uns dels seus promotors; "a l'esquerra valenciana li falta sentit de l'humor i li sobra personalisme", una invitació perquè l'esquerra oficial revise la seua manera de comunicar-se amb la societat, per poder recuperar la seua capacitat de transformació social i política, la seua veritable raó de ser.

Com altres iniciatives comunicatives alternatives autòctones,Eines quasi pertany a la facció d'"edició suïcida". Sense suports econòmics ni padrins polítics no és fàcil mantenir una iniciativa com esta, que sorprén, per la qualitat de la seua factura formal i pel rigor dels seus continguts, escrits habitualment per experts en els diferents temes, que s'acompanyen de col•laboracions fixes d'articulistes o reportatges sobre cultura o política internacional.