Després d'un debat de poc més d'una hora, la Diputació Permanent de la cambra va alçar la protecció del barri perquè, segons diu el Decret-Llei “la peculiar trama i l'arquitectura d'arrel eclecticista no són valors prou transcendents com per a prevaldre de forma absoluta sobre actuacions urbanístiques que produeixen una millora” del barri i “n'eviten els usos degradants”. El document afirma que el projecte “no danya ni perjudica la protecció del conjunt històric” i conclou derogant qualsevol aspecte de la declaració de Bé d'Interés Cultural (BIC) que impedisca portar l'Avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar.

Per tot este raonament, el síndic socialista, Ángel Luna, va titlar el decret “d'insòlit” ja que és el mateix govern valencià qui declara, “suplantant els tribunals”, que tot s'hi ha fet bé i que, “si per casualitat, hi ha alguna cosa mal feta, (si s'ha enderrocat algun edifici BIC), se n'ha de donar per derogada la protecció amb efecte retroactiu fins a l'11 de maig de 1993 (data d'aprovació del BIC)”. Així “es tanca el cercle i s'aboleix el procés contenciós administratiu”, va ironitzar Luna, perquè qualsevol acte il•legal de l'Administració es pot legalitzar aprovant un Decret-Llei amb efecte retroactiu.

Segons Luna, el Decret-Llei és anticonstitucional perquè “és una eina legislativa prevista per a casos d'urgència que no es dóna en este cas, envaeix competències de l'Estat en matèria d'espoli, transgredeix les normes de modificació d'un BIC i està dirigit a incomplir una sentència”. Per al síndic socialista estem davant “d'un esperpent jurídic parit en una mala nit, propi de Berlusconi i d'una concepció minimalista i simplista de la democràcia” que s'explica per l'interés del president Camps d'obrir guerres amb el govern d'Espanya per a ocultar que es troba “paralitzat pel cas Gürtel”.

L'encarregat de defensar el Decret-Llei va ser el conseller d'Urbanisme, Juan Cotino, qui, amb certes dificultats de dicció, va anunciar que a partir d'ara hi haurà “160 immobles més protegits, la inversió de centenars de milions, dotacions per al barri i 1.300 habitatges de construcció pública”. I amb el corol•lari d'acomplir “un dels grans objectius urbans de València que permetrà acabar amb els problemes de marginalitat, integrar el barri amb la ciutat i revitalitzar-lo per a revertir el deteriorament i la pèrdua de població”. Segons Cotino, tot s'hi ha fet “amb legalitat i pels òrgans legítims de decisió”, mentre que el govern de Zapatero “ha utilitzat el poder de l'Estat” contra el pla del Cabanyal aprofitant-se d'una sentència del Tribunal Suprem que només parla “d'un defecte de forma”.