Els valencians tenim, entre altres honors, el de liderar el ranking d'accions violentes d'extrema dreta de tot l'Estat. Com venen denunciant des de fa anys partits, sindicats i organitzacions de tot tipus, els atacs feixistes són reiterats i no acaben mai en detencions. Així ho ha reflectit un any més l'Informe Raxen, una potent eina de denúncia que cada any elabora el Movimiento Contra la Intolerancia i que treu els colors als responsables de la seguretat del nostre país.

El Delegat del Govern, Ricardo Peralta, ha negat reiteradament que hi hagués impunitat, ha qualificat de normalitat democràtica els més de 15 atemptats amb explosius a seus polítiques, locals i centres socials, així com les agressions a càrrecs electes i persones vinculades a l'esquerra i el nacionalisme. La plataforma que ajunta tot el ventall de víctimes possibles, l'Acció popular Contra la Impunitat, ja li ha dedicat més d'una concentració a les portes de Delegació i ha entregat diversos dossiers que posen en evidència la desproporcionalitat entre les accions ultres i les mesures polítiques i policials per previndre-ho i per detindre'n els responsables. Ara, l'Informe Raxen torna a qüestionar el treball de Peralta amb xifres, un nou colp després dels episodis violents de la policia al Cabanyal o l'espionatge a músics i pacifistes propalestins descobert fa poques setmanes, allunyant encara més al Delegat de l'esquerra valenciana.

El passat mes d'abril, el Secretari d'Estat de Seguretat, Antonio Camacho, compareixia al Congrés (VEURE VÍDEO) petició de CiU i Esquerra per atendre a les preguntes sobre la impunitat feixista al País Valencià. Tal i com va reflectir llavors l'Informatiu, Camacho negà el problema i al dia següent presentà als mitjans un vídeo i una nota de premsa on es vanagloriava de les operacions policials contra bandes llatines i les xifres de detencions de presumptes radicals, orientant els titulars de la premsa cap al seu terreny i evitant així la vergonya de les xifres d'impunitat aportades pels partits esmentats.  

El president de Movimiento Contra la Intolerancia, que els darrers dos anys presentà l'informe a València per remarcar precisament el nostre destacat índex de violència ultra, fou recolzat pel Defensor del Poble, Enrique Múgica, per mostrar en roda de premsa el nou recull de notícies i l'anàlisi que ofereix cada any el Raxen, fonamental per entendre les passes de l'extrema dreta, els seus discursos i les seues activitats del darrer any. Concerts neonazis, xerrades de membres del Ku Klux Klan o negacionistes de l'Holocaust perseguits a mitja Europa, campanyes contra els homosexuals, els immigrants o els gitanos, així com la impunitat dels grups ultres del futbol són alguns dels ingredients d'aquest minuciós treball d'investigació.

L'informe destaca la relació de la crisi econòmica amb l'augment dels discursos xenòfobs, que tracten d'aprofitar-la per reclutar adeptes a la causa anti-immigrant, amb discursos fàcils i disfressats de democràtics, però darrere dels quals s'amaguen les formacions ultradretanes de tota la vida. També remarca la importància dels contactes internacionals de les formacions neofeixistes, cada vegada més connectades i amb campanyes coordinades a tot el continent, sobretot contra l'enemic que consideren més rendible: l'Islam. Hi ha un apartat per cada col·lectiu vulnerable, com són els gitanos o el col·lectiu homosexual, on desmunta els falsos mites i els discursos fàcils que els grups neofeixistes tracten d'imposar a l'opinió pública a base de tòpics i tendenciosos anàlisis.

La inacció i la indolència institucional és un dels reprovaments que cada any fa l'ONG al Govern: els polítics banalitzen el problema de la violència feixista i l'encasellen a les tribus urbanes. Així, esdevé només un problema de seguretat o d'ordre públic, sense atendre l'anàlisi polític adequat, ja que a Europa, aquestes 'tribus urbanes' han arribat a quotes de poder considerables. És per això que insisteix en la definició dels delictes d'odi: aquell que està motivat pel prejudici o per l'odi de l'autor cap a la víctima per la seua condició racial, sexual, religiosa, ideològica o cultural.