Per a la lingüista catalana, “l’objectivitat lingüística no existeix” ja que només el fet de triar una notícia i destacar-la “és una forma de manipulació” perquè “desvia la mirada del lector cap a un lloc concret”

A més a més, Forgas ha detectat diversos temes sensibles a la manipulació periodística, com el sexisme, el racisme, la política, la medicina o l’esport que, segons el seu estudi, “sempre estan subjectes a la visió ideològica”. Entre altres estratègies de manipulació, la lingüista catalana assenyala la tria de verbs amb un clar contingut semàntic com “exigir” en lloc de “demanar” o “gastar” en lloc de “sufragar”, l’ús intencionat d’adverbis com “només”, “fins a” o “tal volta”, la identificació d’un grup concret amb un col·lectiu sencer o diverses estructures oracionals.

Amb aquests sistemes, els periodistes “seleccionen la part de la notícia que els interessa i la posen en primer terme” o “es fixen en detalls irrelevants perquè condicionen la percepció del lector”; en altres ocasions, directament, Forgas ha detectat “opinions personals o de línia editorial plantejades com si foren veritat”. Amb tot, la lingüista exculpa els mitjans de comunicació perquè, segons diu, la major part dels lectors “demana aquesta reinterpretació ideològica” perquè, si no fóra així, “no hi hauria tants diaris; ens caldria només amb els teletips de les agències”.

De fet, la professora de la Universitat de Tarragona també va deixar clar que una part dels lectors se n’adonen d’aquesta manipulació intrínseca al periodisme. Com a exemple, va posar una dita popular castellana del segle passat molt eloqüent: “miente más que la Gaceta”.

A banda de la comunicació de Forgas, el Congrés de Lingüística i Filologia Romànica va tindre ahir altres ponents molt vinculats a l’estudi de la llengua mitjançant el periodisme. Els professors Dolors Font i David Paloma, de la Universitat de Barcelona, van presentar un treball sobre l’entonació als informatius de TV3, basant-se en titulars llegits pels coneguts periodistes catalans Ramon Pellicer i Xavi Coral.

Per la seua banda, la professora Laura Mariottini, de la Universitat de Roma, va presentar un estudi conjunt realitzat amb la seua col·lega Franca Orletti sobre el tipus de llengua que s’empra en la narració d’esdeveniments traumàtics, com ara accidents, atemptats, guerres o altres fets similars. Una de les seues conclusions és que, en el pas de l’oralitat a la llengua escrita en els mitjans de comunicació, molts dels matisos dels testimonis d’aquests esdeveniments es perden, en no reproduir els gestos, els canvis tonals de la veu o les pauses durant la parla.