Cantarero descobreix al seu nou llibre les relacions dels antics membres del III Reich, alguns residents encara a l'Estat i que l'escriptora guardonada amb el Premi Nadal, Clara Sánchez, ha novel·lat a Lo que esconde tu nombre (Ed. Destino), amb la nova extrema dreta. Després del demolidor treball sobre la prostitució, on destapava la relació de l'extrema dreta amb la patronal d'aquest negoci (Los amos de la prostitución en España, Ed. Temas de Hoy), s'endinsa al món ultra i denuncia la seua impunitat, rescatant casos com el de Guillem Agulló.
P: Què t'ha portat després d'investigar les màfies de la prostitució, a tractar el tema del neofeixisme? R:La investigació de les màfies de la prostitució mai fou un fet aïllat, perquè tot allò que en aquest país emana violència te vinculació amb comportaments feixistes. La prostitució obligada és, senzillament, violència, i si aquells qui estan exercint d'amos del negoci i l'explotació de la prostitució són ultres, doncs molt pitjor. Amb el llibre Los amos de la prostitución en España, el meu equip i jo hem finançat la investigació d'aquest altre, perquè des del principi -tal i com s'explica al llibre- estant dins la màfia de la prostitució vam tindre accés a informacions clau que ens portaren a conèixer l'entramat neofeixista actual i les seues vinculacions.
P: Persisteix el tòpic dels feixistes com els vells franquistes nostàlgics. Com ha evolucionat l'extrema dreta espanyola? R: Tots els neonazis són ultres, però no tots els ultres són neonazis. Els nostàlgics del franquisme són l'extrema dreta social de l'Estat espanyol, en tant què visqueren el règim del tirà amb privilegis, i ara viuen lamentant la deriva contradictòria dels seus hereus. És a dir, la nova extrema dreta és racista, fugix del compromís catòlic, es divorcia i inclou ANELA (la patronal dels burdells) com referència de llibertat. I clar, amb aquestos pressupostos, els franquistes no comulguen, i aquesta actitud desactiva operacions ultres amb potencial èxit electoral. A la nova ultradreta l'única cosa que l'importa és la pasta, i per això han d'accedir a les institucions públiques, allà on hi ha els diners. I de moment ho tenen difícil, tot i que ja compten amb el recolzament d'organitzacions racistes de tota Europa que ja han col·locat els peus a Estrasburg.
P: Episodis com els de Vic ajuden als ultres? R: Pels neofeixistes (ara anomenats populistes) i pels neonazis (auto-rebatejats com nacional-revolucionaris) el culpable de tot és l'immigrant. El racisme és la proposta recurrent. El seu discurs està dirigit al ciutadà aturat i que no sol acudir a les urnes. Li diuen que si en un bar hi ha cambrers bolivians o peruans ocupant llocs de treball, i alhora hi ha 'nacionals' aturats, han d'acomiadar els estrangers per donar treball als espanyols. És això de "los españoles primero". El més greu dels fets de Vic és que, partits com PSC i ERC hagen adoptat els mateixos postulats polítics racistes que els neofeixistes d'Anglada, a la recerca del vot que poc a poc anava arraconant-se cap a la Plataforma per Catalunya (PxC). Això és el "marxisme" de Groucho Marx: "Estos són els meus principis, però si no li agraden, en tinc d'altres". Li han fet un favor insuperable a Anglada; ara, aquest feixista que va estar al servei de Blas Piñar ha aconseguit que els neonazis del partit fundat per Haider a Àustria i un empresari suec d'extrema dreta li financen la campanya electoral al Parlament de Catalunya.
P: I perquè part de la ciutadania recolza els racistes? R: És fàcil: simple manipulació política. Solucions senzilles a problemes complexos, que convencen una part de la societat. Han aconseguit instal·lar el racisme al debat social com va ocórrer en 1931 als preàmbuls del triomf electoral de Hitler, basat en l'ultranacionalisme malaltís. La crisi del capitalista sempre cau sobre l'obrer. Els rics banquers es reparteixen comissions de vergonya després d'haver sigut finançats pel Govern amb diners públics. I estos mateixos banquers, després, acusen el Govern de no facilitar acomiadaments i salaris més barats. D'això els feixistes no parlen. Al final, el més dèbil paga les conseqüències. Si a més és estranger i d'altra raça, ja sembla que la crisi l'hagen provocat ells. Però que ningú ho dubte: ací hi cabem tots. |