Connolly reconeix haver assumit 'Els amants' amb energies renovades després de la intensa, però en certa manera diferent, obra anterior

Els amants reforça així la sensació de formar part d'un tot de cadascun dels llibres de la nissaga protagonitzada per Parker. No obstant això, malgrat la història riu que discorre entre novel·la i novel·la, Connolly reconeix un esforç perquè qualsevol lector puga entrar en la història en qualsevol moment: “És cert que plantejar-lo així és un dilema. Quan era menut veia sèries com Colombo o Magnum, i cada setmana, cada capítol, era independent; però ara veiem sèries com The Wire o Els Soprano i, encara que és cert que pots veure un capítol solt, el que et fa gaudir intensament és veure tota la temporada i arribar a entendre la trama més àmplia. És important trobar un equilibri entre satisfer als nous lectors i no deixar-los fora de joc, i proporcionar una experiència distinta als quals han seguit tota la sèrie. Jo etenc les novel·les de Parker com una seqüència, no com sèrie, perquè cada llibre aprofita l'anterior. No hi ha manera d'evitar-lo. Però de totes maneres en este i en la resta de llibres he fet el possible perquè els quals comencen per ell no queden fora de joc, i que els agrade prou com perquè comencen a llegir des del principi. Així aniran emplenant els buits”.

I raó no li’n falta. Els lectors en valencià començàrem a llegir les aventures de Parker a partir de Els Turmentats, el seu quart llibre, però el primer que editava Bromera, i vam poder capbussar-nos amb naturalitat en l'atmosfera de la seua història. Els homes de la dalla va ser la següent, i curiosament Parker passava a un segon pla (i amb ell els aspectes sobrenaturals), perquè els seus perillosos amics Angel i Louis, assumiren el protagonisme. “En este he decidit prendre'm un descans de Angel i Louis” diu l'autor d’Els Amants, que reconeix haver assumit amb energies renovades després de la intensa, però en certa manera diferent, obra anterior. No obstant això, els lectors es retrobaran en ella amb les claus habituals de l'obra de Connolly, un escriptor metòdic al que, com reconeix al parlar dels brillants inicis de les seues novel·les, li agrada cuidar fins a l'últim detall: “Si algú entra en una llibreria i mira els llibres el primer que li atrau és la portada, i jo ja tracte d'influir en la seua elecció. El segon és llegir la contraportada, i també tracte en la mesura del possible de ser jo l'autor d'eixe text. I finalment, si segueixen amb ell, el primer que fan és obrir la primera pàgina. Per això sempre cal tractar que fins a la primera frase siga la correcta.”

Connolly, que va ser una de les estrelles de la BCNegra, un dels certàmens sobre novel·la policíaca més destacats de l'Estat –guanyant-li terreny any rere any a la Setmana Negra de Gijón-, va valorar també positivament el moment que travessa el gènere, que cada vegada guanya més espai en les prestatgeries de les llibreries, reconeixent també el paper destacat dels autors de parla no anglesa. “Al cap i a la fi”, conclou, “independentment del país que visquem, compartim experiències comunes, i les coses que fan por a Espanya o França segurament siguen les mateixes que fan por a EEUU o Finlàndia. Hi ha un llenguatge universal que comparteix la novel•la negra, i l'èxit dels novel•listes europeus està contribuint a trencar barreres que la gent creia que existien, encara que a l'hora de la veritat no estigueren ací.”