Va ser un escàndol a tot l’Estat. Els sobrecostos del velòdrom mallorquí Palma Arena, 110 milions d’euros quan havien de ser 48, li poden costar la presó a l’expresident balear Jaume Matas per presumpte suborn i malversació de caudals públics. En canvi, a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València l’increment entre el pressupost inicial i el cost final ha arribat, de moment posat que l’Àgora està per acabar, als 587 milions d’euros, vora 100.000 milions de pessetes. Encara que ací, i malgrat les irregularitats detectades pel Síndic de Comptes no s’ha demanat ni una explicació, ni que siga política.

I és que, des que es va finalitzar la primera obra del complexe de Calatrava al 1998 la sagnia pressupostària ha anat creixent i ha tingut el seu màxim esplendor en l’execució del Palau de les Arts, l’obra preferida pel president de la Generalitat, Francisco Camps, i que porta el seu segell personal. En concret, només amb les obres de l’òpera els valencians s’han gastat 408 milions d’euros, quan el projecte inicial ja era de 109. En concret, 300 milions de més, el que representa un desfasament del 274%. Una situació que demostra que la imatge d’austeritat que sempre ha volgut donar Camps es trenca quan ha d’aplicar recursos públics a un caprici.

I el tema molesta i de veritat al president Camps. Dijous passat el portaveu del PSPV a les Corts, Ángel Luna, recordava a Francisco Camps les elevades i injustificades despeses, que en molts casos es devien als capricis de Calatrava. Camps, com un gat panxa per amunt no se li va ocórrer una altra cosa que assegurar que és una vergonya que es titlle a l’arquitecte de Benimàmet de capritxós perquè “és el més important de la història dels valencians i la seua obra és reconeguda a tot el món”.

No va contestar Camps pels sobrecostos ni pels constants canvis de projecte sense justificar contractualment, segons el Síndic de Comptes. Tampoc la manera de treballar de Calatrava a altres obres, com l’ intercanviador de la Zona 0 a Nova York, on sí que es cenyeix al pressupost obligat pels promotors. Això sí, una vegada presentat el projecte, al New York Times el van qualificar com un “monument a l’ego” per la seua excessiva monumentalitat i la seua poca utilitat. Els tècnics de la Generalitat encara es pregunten perquè es van fer estes afirmacions.