En l'única cosa que augmentàvem un 10% era en places de càmping, el tipus d'ocupació que menys ingressos genera

Sorprenentment, i malgrat el que s'hi puga pensar, segons exposa la professora Pedro, Benidorm és un exemple de sostenibilitat econòmica, atés que “és un model que s'ha mantingut i que continua sent rendible”, a diferència de les segones residències “que generen molts ingressos per construcció, però poc per al sector turístic”. Respecte a la ciutat de València, centre neuràlgic de la política de "grans esdeveniments" del Consell, allò que sembla evident després del tancament de diversos hotels de luxe és que cal “repensar” l'oferta cultural per al visitant, perquè tal com indica Pedro, “València compta amb molts recursos culturals”. Una altra cosa és que s'aprofiten.

Després de l'impacte que podria haver tingut la primera America’s Cup i la ingent inversió que encara s'assumeix amb diners públics per a mantenir l'oferta de "grans esdeveniments", allò que a la fi sembla quedar als valencians són unes dades preocupants, encara sense especificar, però que corroboren que alguna cosa està fallant i que es va apostar per un model equivocat.

Malgrat que l'estudi no s'ha fet públic encara i per tant es desconeixen els detalls que afecten la nostra autonomia, a mitjan any les dades del Ministeri ja apuntaven a la pèrdua d'aproximadament 52.000 visitants internacionals pel que fa a 2009. En l'única cosa que augmentàvem un 10% era en places de càmping, el tipus d'ocupació que menys ingressos genera.

Del recaptat pel càmping i la resta del sector turístic valencià, als 7.848 milions d'euros que segons el Consell ha generat la seua política de "grans esdeveniments" hi ha una exageració evident, quasi ridícula. Igual que la que augurava 52 milions de visites i la creació de 235.000 nous llocs d'ocupació. Sembla que els efectes a llarg termini no han sigut els esperats per la Generalitat, una vegada conegudes les primeres dades oficials del sector turístic en 2010.