La DO Xufa de València és una de les més conegudes arreu de l'Estat. Qualsevol visita pels fòrums digitals o conversa de bar acaba concloent que la millor orxata és la que es produïx a la Comunitat, concretament a l'Horta Nord, per la zona d'Alboraia i Tavernes Blanques. Així i tot, en els últims anys les suspicàcies han caigut sobre esta marca després que la DO aprovara una estranya mesura per a, sembla, "augmentar la producció".

Aixa, l'organisme que teòricament hauria de vetlar per la puresa dels productes autòctons, el Consell Regulador, va impulsar una mesura que permetia una doble línia de producció. Una amb xufa de la zona de l'Horta Nord i l'altra amb tubercles importats d'Àfrica i Andalusia, segons va fer públic la Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja). Esta normativa va "rebentar" el mercat valencià i va fer caure el preu de la xufa fins a preus amb els quals el llaurador no treia pràcticament marge.

A més, s'estava plantejant un frau al consumidor, perquè molts clients adquirixen el producte per la DO, amb els estàndards de qualitat que se li suposen, i estos no s'estaven acomplint. I és que segons els experts, la xufa produïda a la comarca de l'Horta Nord és d'una qualitat més elevada, per no parlar-ne de la utilització de fitosanitaris controlats en esta zona, control que no existeix a les plantacions de Burkina Faso.

Segons explica Sergio Navarro, tècnic de la sectorial de xufa d’AVA-Asaja, ja s'ha proposat en diverses ocasions a la DO que acabe amb esta "injusta normativa" que perjudica al camp valencià, però la seua iniciativa va ser tombada. "En estos moments, hi ha suficient stock i les vendes han baixat tant com perquè és cobrira la producció amb xufa de València", afirma este tècnic.

I és que els anys de salvatges importacions van fer que la producció dels llauradors valencians es reduïra en un 20%, producció que ha acabat en les 4.000 hectàrees de l'actualitat. Així i tot, este tècnic explica que la caiguda de vendes d'orxata d'un 30% i la caiguda de preus al camp valencià, ha fet que l'excusa dels alts preus o la falta de producció no servisca. "És el moment de plantejar d'una vegada per totes que la DO no done etiquetatge a xufa que no siga d'ací", sentencia.