No és la ploma maldestra d’un propagandista amic dels llocs comuns, la reiteració, i la hipèrbole. Estem davant de l’intel·lectual orgànic, “la principal plataforma ideològica del centre dreta en este territori”, com Las Provincias es defineix en un document intern adreçat als seus treballadors amb motiu del nou disseny del diari presentat el passat 26 de novembre al Palau de les Arts de València i al que ha tingut accés L'Informatiu.
El rumb. Noves apostes editorials és el títol d’un escrit que té un regust de declaració de victòria –per haver convertit València en “el principal dic de contenció de la pressió pancatalanista”- i de crida a continuar la lluita. Parteix de la constatació que “cap grup de comunicació ocupa -per legitimitat històrica i per un ideari allunyat de qualsevol interés tàctic i a curt termini- l’espai públic que defensa una escala de valors i una forma d’entendre la vida vinculada a l’ideari liberal-conservador”.
Un ideari que a la Comunitat es tradueix en “un model identitari propi i singular, arrelat a la seua història, els seus costums i les seues gents, però integrador amb l’Espanya constitucional” enfront de “les temptacions nacionalistes d’altres territoris”. Si hi aprofundim, Las Provincias aposta perquè la “posició estratègica” del País Valencià es base en “la connexió amb Madrid”, com a “gran aliat econòmic i empresarial de la capital” perquè -la cosa comença a ser obsessiva- “ha desactivat unes altres forces peninsulars vinculades al nacionalisme i alienes a una idea nacional”.
Obviarem l’estranya paradoxa segons la qual el nacionalisme no disposa d’una idea nacional i entendrem que esta soledat sonora és possible perquè nació, nació, el que es diu nació, només n’hi ha una. En tot cas el diari no renuncia a una bona relació amb Catalunya, això sí, només perquè es tracta “d’un eix natural” -alerta amb les temptacions!- és a dir, poc més o menys que un accident geogràfic. I deixant clar que “es va acabar amb el paper secundari com a subsistema dependent de Barcelona”. Ara som “socis de primer ordre”. |