Una de les màximes lleis que imposa el lliure mercat és la recerca de nínxols de negoci diferents per a poder obtindre beneficis. En el cas de les televisions consistix a arribar a la major part de públics distints, no només per la pluralitat informativa, que també, sinó perquè diferents empreses no acaben atacant la mateixa audiència i per extensió el mateix pastís publicitari.

Doncs el PP de la Comunitat sembla no haver-se assabentat del funcionament de la mà invisible d'Adam Smith, i en el seu afany per controlar tots els àmbits de la societat, van plantejar al 2005 un espai radioelèctric totalment escorat a les postures conservadores amb 40 de 42 concessions de TDT de línia dretana. El resultat, un fracàs estrepitós que ha viscut el seu últim capítol amb el tancament de Las Provincias TV.

Així, amb el desmantellament de Popular TV (de l'Església), el tancament de la majoria de canals de Tele 7 (Mediamed), en este cas per la seua implicació en la trama Gürtel, i l'emissió de programació estatal per part d'Intereconomia, Libertad Digital i la cadena de El Mundo, la TDT Local a la Comunitat està tocada de mort i el que és més greu, en estos moments s'està incomplint la llei de concessions, i el Consell de Francisco Camps no hi actua. Un exemple clamorós d'este fracàs va ser a Falles, quan fins a sis canals de televisió emetien al mateix temps l'ofrena a la Mare de Déu. Un suïcidi tan a l'hora de captar audiència com d'aconseguir publicitat.

D'esta manera, l'última televisió conservadora a caure ha sigut Las Provincias TV, que ara s'anomena La 10. Segons ha pogut saber l'Informatiu, el passat dijous 26 d'agost va acomiadar els seus 18 treballadors, el que significa que la producció pròpia autonòmica s'ha acabat. Només quatre d'estes persones seran recol·locades en els altres mitjans que el grup té a València, dos a LP Digital i els altres dos al diari Las Provincias.

Els acomiadaments, a diferència de l'ERO que va acabar amb els contractes de 33 treballadors dels diari Las Provincias, comportaran una indemnització de 45 dies per anys treballat, un luxe si ens atenem a la reforma laboral impulsada este estiu pel Govern d'Espanya. Tal volta, el fet que cap dels contractes superara els quatre anys d'antiguitat ha facilitat esta concessió per part de l'empresa.