Segons va revelar ahir la diputada del PSPV Núria Espí a la Comissió de Control de RTVV a les Corts, l’administrador de l’ens públic té comptes embargats per Hisenda per no haver pagat les declaracions de la renda de 2004 i 2005 i altres 22 requeriments més per impagaments, entre d’altres, per no abonar multes de trànsit.

Crida l’atenció que qui haja d’administrar els quasi 90 milions d’euros de pressupost de RTVV tinga dificultats en la gestió dels seus comptes. Com el president Camps, que amb un sou que supera anualment els 70.000 euros, tenia només al seu compte poc més de 900, Jaraba no ha cumplit amb les seues obligacions com a ciutadà, almenys en dos ocasions, segons ha sigut publicat al Bulletí Oficial de l’Estat (BOP).

Jaraba es va defendre d’estes acusacions assegurant que estes actituds es produïren abans d’accedir a la direcció general de RTVV. El que no va recordar és que els 24 requeriments van ser tots a 2009, alguns d’ells quan ja ocupava el seu càrrec. El màxim directiu de Canal 9 va acusar Espí de “fer joc brut” i sentir-se “decebut” amb la diputada i després de la compareixença va assegurar a l’Informatiu que tots els deutes amb l’Agència Tributària estaven saldats.

Però este no va ser l’únic problema que se li va plantejar ahir al cap suprem de Canal 9, enviat per Camps per fer neteja econòmica a RTVV. Jaraba va justificar la seua actuació en el ‘cas Sanz’ per presumpte assetjament sexual, encara que va ser acusat per Mònica Oltra de ser “còmplice” d’esta situació per no haver cessat l’anterior cap de personal. També el van inquirir sobre el seu suposat coneixement d’uns vídeos relacionat amb este cas.

Un volta superats estos tràngols, Jaraba es va tancar en banda i no va informar ni dels contractes entre Canal 9 amb la trama Gürtel, ni tampoc del preu del contracte de la Fórmula 1. Jaraba, va al·legar confidencialitat ja que no pot traure a la llum contractes “que s'estan instruint baix secret de sumari”, mentre que en el cas del contracte televisiu per a fer les carreres a Canal 9 va explicar que si revela informació sobre ell “em pose en un embolic” per les clàusules de confidencialitat. “No existix cobertura legal que empare petició de publicitat d'estos contractes” i la seva cessió pot suposar “un delicte contra la privacitat”, va afirmar.