Quan jo vaig començar, vaig rebre uns quants mails que em preguntaven si aquest blog també s’escrivia entre diverses persones, si era un home, si ho feia per guanyar fama i escriure un llibre...

P: I com et va pegar per parlar de sexe?
R: De jove, ningú no em va parlar de sexe. He tingut una educació cristiana catòlica, en la qual el sexe era tabú, pecat, brut, lleig... i no se’n podia parlar i molt menys fer res. I si ho feies, molt d’amagat. En fer-me gran, vaig haver de descobrir jo sola moltes coses que haurien estat molt senzilles si algú me n’haguera parlat obertament. És clar que en la meua època no hi havia la facilitat d’ara per accedir a informació. Però ara estic jo per escriure totes aquestes històries, per si poden fer profit a algú.

P: I per a escriure triares, com els nostres dos blogaires convidats anteriors, l'anonimat. No hi havia una altra manera? Has pensat a eixir de l'armari?
R: L’anonimat va ser perquè vaig començar a escriure a La Cabota i tots teníem algun pseudònim. La gent que em coneix sí sap qui sóc. Fins i tot hi ha qui em diu sempre Lucre i no el meu nom real. De moment, no he pensat a eixir de l’armari. M’agrada així. Forma part de l’encant el que cadascú m’imagine com vulga. De fet, ara he organitzat un concurs al blog per fer una nova imatge de Lucre, així que si vols participar-hi... tens fins al 15 d’octubre! (riu)

P: Dius que el teu entorn d'amics sap en molts casos qui hi ha darrere de Lucrècia, però ho sap també la teua família? Com creus que ho vorien?
R: A la família, ho saben els meus cosins, però no els meus pares. Sé que més prompte o més tard acabaran assabentant-se’n, però espere que siga més bé tard... perquè sé que no els farà gens de gràcia.

P: Sent el sexe un tema encara delicat per a molta gent, imagine que deu haver-hi algun post que haja despertat fortes reaccions?
R: Els que entren al blog ja saben de què va... i tampoc tracte temes polèmics, així que res de fortes reaccions. En general, la gent es comporta.

P: D’admiradors, sí en té molts. Alguna oferta especial? Ha quedat via blog amb algun dels seus lectors?
R: Sí! Fa poc vaig escriure sobre el juganer. I... ja explicaré com ha seguit la història, però avance que va ser molt divertit (riu).

P: El cert es que la seua fama ha crescut exponencialment a mesura que ha anat treballant al blog. Ha tingut alguna oferta per a traslladar-lo a la ràdio (a altres geografies segur que hauria passat) o algun assumpte semblant?
R: Doncs no, però estic oberta a ofertes suggerents.

P: El que sí que crec que tenia en ment era ampliar la oferta de serveis vinculats a la plana. Manté la idea de fer-ho o els temps no son bons per a emprendre aventures? Empresarials, és clar.
R: Sí, sí. La cosa ha estat parada per diferents motius, però anem endavant. Molt prompte: botiga eròtica online! Vos en mantindré informats.

P: Finalment, com a blogaire ja veterana i responsable d'un blog molt original, troba a faltar a la blogosfera valenciana alguna bitàcola que parle d'algun tema en particular? Quina proposaria que es fera? Faça'ns alguna recomanació de blogs originals.
R: Doncs depén de si entenem per “blogosfera valenciana” aquells blogs fets "al" País Valencià o "en" valencià. Perquè la cosa canvia. Pel que fa a la varietat, crec que hi ha bon nivell (si comptem els fets "a" i "en"); el problema és que hi ha molts blogs que s’actualitzen molt poc, que estan mig abandonats. Però va, que vos en recomane algun. Un seria (redoble de tambors, per favor) Tengo tré (4) picina en Shangai; és el blog d’un amic de Tavernes de la Valldigna que està vivint a la Xina i ens explica curiositats. El nom ve d’un vídeo de l’APM. Actualitza poc, però val la pena. I dos blogs als quals els tinc un afecte especial són el blog de la Marta Insa i de l’Emili Morant que vaig començar a llegir quan encara eren fadrins i ara ja estan casats i acaben de tindre una criatura. Fa gràcia veure com evoluciona la gent. És com una sèrie, per capítols, però ben real.