UNA VISIÓ DE LA NOSTRA REALITAT CULTURAL
SVA-TERS SEGUR QUE TOQUEN DEMÀ. PERÒ, DESPÚS-DEMÀ? FOTO: L'INFORMATIU
No a la música en valencià el 9 d'Octubre
Més enllà de buscar un titular provocatiu per a que el lector llegisca aquestes ratlles, el cert és que un servidor ja signaria si la música en valencià tinguera el seu espai als escenaris dels diferents pobles i ciutats els altres 364 dies de l'any i deixara de sonar només el 9 d'octubre o la vespra de la festa nacional. Aquesta és la idea.
VICENT X. CONTRÍ. 08 octubre 2010
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 11 vots.

Els valencians som molt aficionats a plantar la falla una vegada a l'any i en el cas de la nostra música  -bé siga rock, folk o cançó d'autor- ens passa un tant del mateix. Recorde que quan alguna vegada he exercit de programador o mànager m'he topat amb regidors de Cultura i alcaldes desesperats: "porta'm a qui siga que no tenim res preparat per al 9 d'Octubre, però baratet eh!, que anem malament de pressupost".

I per l'altre costat -amb els grups i solistes- una situació ben paradoxal amb aquella cançoneta repetida de "estem tot l'any sense poder actuar en condicions i ara ens han cridat de quatre pobles per tocar el mateix dia, i cap d'ell ens vol contractar en una altra data que no siga la de la festa".

És trist. Els valencians ens sentim plenament valencians (i això no ho diu el CIS) poques vegades a l'any: 25 d'abril, 9 d'octubre, per falles, fogueres, per moros, mirant l'Alqueria Blanca, o per l'entrada de bous... (a triar-ne dues o tres d'una llista que igual és més llarga, segons la procedència i l'ADN de l'individu). La resta de l'anualitat ens dispersem amb La Roja, veent House, alegrant-nos de l'arribada de l'AVE (dihuit anys després que a Madrid i Sevilla) o seguint (segons les edats) Gran Hermano, Ana Rosa, OT, Buenafuente o el Festival de Eurovisión.

Cal demanar i oferir música en valencià tot l'any i no només per a quedar bé amb la minoria minoritzada. La nostra gent, els nostres artistes, són una part del futur. És el nou mercat que necessitem construir per a generar riquesa a casa nostra i no per a que els diners se'ls enduguen multinacionals, o empreses de management madrilenyes o barcelonines, amb formacions que -tot i ser necessàries en un circuit musical com el nostre- no reparteixen la pasta com en el cas dels artistes d'ací, amb els músics, els seus mànagers, equips de so, segells discogràfics, dissenyadors gràfics, periodistes musicals i venedors de samarretes (per citar part de la cadena). Tots d'ací i amb una estructura encara allunyada del que hauria de ser una industria cultural normal.

Cal demanar i oferir música en valencià tot l'any i no només per a quedar bé amb la minoria minoritzada. La nostra gent, els nostres artistes, són una part del futur

A Sueca, per festes, vam gaudir d'un gran muntatge musical: Malajunça, Orxata i Obrint Pas. Tres formacions valencianes van fer vibrar a més de quatre mil persones en una encertada aposta de l'ajuntament.

Els nostres músics són bons. Recorde que vaig conversar a Sueca amb membres de Malajunça -eixa eternament divertida banda d'ska de Cullera-. En aquest grup hi ha músics de carrera, que es guanyen la vida amb bandes professionals o orquestres d'arreu de l'Estat.

Aquella trobada em va provocar una matinada de reflexió. Músics de conservatori valencians que emigren per mitja Europa donant prestigi als teatres i auditoris més selectes del vell continent. I mentrestant, al nostre país, una tensió terrible entre la federació de societats musicals i el Consell per la gran retallada pressupostària que havien sofert les escoles de música de les més de 500 bandes federades.

Encara ara mateix no he entés la baixada de pantalons (perdó per l'expressió) de les bandes de música que, finalment, s'han conformat amb la meitat de diners dels que demanaven. Amb la meitat de les seues necessitats han desconvocat una manifestació que volia denunciar dues coses per a mi bastant reveladores:

-El Govern del PP no en té ni idea del que aporten les bandes al teixit econòmic i cultural valencià.

-Les bandes de música anaven a demostrar, manifestant-se, que algú en aquest país té dignitat i és capaç de dir-li "ves a fer la mà" a un govern que ha malbaratat els diners de tots els valencians, motiu pel qual ara no tenim liquiditat per a Educació, Sanitat i Serveis Socials.

Res d'això ha passat. Les Bandes de Música no han volgut "plantar la seua falla" ni tans sols una vegada a l'any. Han arreplegat els diners que els han donat. S'han volgut creure que la culpa de tot la té la crisi i no el Govern de Camps. I màquina avant... a seguir formant músics per vocació i no per professionalització. I la majoria dels docents i músics amb el "rabo entre les cames".

Això toca a qui toca, com diria l'acudit. I als valencians sempre ens toca el mateix.

Ale! Ara a gaudir del 9 d'Octubre. No deixeu de plantar la falla. Per l'amor de Sant Donís!

Compartir:
Meneame Delicious Digg Google Bookmarks Facebook La Tafanera
Yahoo! My Web Technorati Myspace Twitter Live
ImprimirImprimir página EnviarEnviar noticia
2
alfons Om (VerdCel) - 08-10-10 - 13:26h. els programadors tenen molta responsabilitat de tot açò. són els que poden crear un circuit estable, un hàbit sa del públic, que s'acostume amb normalitat i autoestima, a gaudir de la nostra música. Les propostees i de qualitat, diverses a més a més hi són, ara moure fitxa és cosa d'ells i de la indústria. el públic hi és!
Miquel - 08-10-10 - 09:42h. Molt bon article, una lectura por normal i agradable. Com més sovint hauria de ser!
Nom
Missatge
Introduïsca el text de la imatge:
 
Normes d'us:
  • Esta és l'opinió dels internautes, no de L'INFORMATIU.COM
  • No està permés fer comentaris contraris a les lleis espanyoles, ofensius o fer servir paraules malsonants.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incomplixen el punt anterior.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
Extraño anuncio
TEATRO OLYMPIA
RAHÓ, EQUITAT E JUSTÍCIA
RAHÓ, EQUITAT E JUSTÍCIA
Un esforç per 'Saó'
VICENT BAYDAL
La trinxera
LA TRINXERA
Les línies paral·leles mai no es troben
MANUEL S. JARDÍ
La quadratura del cercle
LA QUADRATURA DEL CERCLE
Elles sempre guanyen
XAVI BELLOT
El València Fèmines, un any més de Primera
PABLO PLAZA. Sense comentaris
Busca qui t'ha pegat
BUSCA QUI T'HA PEGAT
La data del Congrés
RASOIR ELECTRIQUE
Loading
     
123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031
L’INFORMATIU COMUNICACIÓ, C.B.
info[arrova]linformatiu.com