"He hagut de pagar moltes copes als amics per haver contat més del que calia"

P: Els teus textos són pel general, excepte quan el protagonista patix un desengany o algun succés semblant, molt àcids i divertits. Però, alhora, solen ser prou provocadors. Algun text t'ha donat problemes?
R: En realitat no. La meua vida diària no es veu afectada per allò que amolle al bloc, perquè em resulta fàcil distingir entre la persona i el personatge, tot i que més d'una vegada m'han presentat com a 'Rasoir' i no com a 'Martí'. I això és terrible. 

P: I els has tingut amb els secundaris? Per la vida del protagonista desfilen personatges que de tant en tant cobren importància. Si són reals, saben que parles d'ells?
R: He hagut de pagar moltes copes als amics per haver contat més del que calia. I, també, algunes parelles s'han pres malament que la seua relació haja estat escrita per capítols. Això et pot donar una idea sobre el que comentàvem al principi, sobre la versemblança de part dels textos. Amb el temps he aprés què puc contar i què és millor que em guarde.

P: La teua família coneix el bloc? Com ho duen?
R: Vinc d'una família amb un considerable patrimoni i no vull ser desheretat. M’imagine que això contesta la teua pregunta.

P: El ressò que va tindre Busca qui t'ha pegat va provocar que acabara publicat en format llibre. Com va succeir açò?
R: Va succeir perquè sempre hi ha algú més temerari del que pugues imaginar. En este cas, la proposta vingué per part d'Ester Andorrà, de LaBreu Edicions, una nit força etílica a la plaça Reial de Barcelona, i em pense que després no va saber com fer-se’n enrere. Ha estat una experiència satisfactòria.

P: Es diu que els blocs van tindre un moment d'eclosió, però amb l'arribada de les xarxes socials, la seua transcendència està minvant. Creus que és així?
R: Crec que és justament al contrari: les xarxes socials han disparat els usuaris d'Internet i, per tant, els potencials lectors. És molt més fàcil arribar a la gent.

P: I creus que arribarà el dia que Rasoir deixe el seu bloc per Twitter?
R: Ni pensar-ho.

P: Moment àlgid o no, els blocaires valencians mai han tingut un ressò molt gran a l'escena estatal? Per què creus que és això?
R: No en tinc ni idea. Potser els valencians ens hem acostumat a ser referents en unes altres coses. Pel que respecta al meu cas, el fet d'haver optat pel valencià et circumscriu a un àmbit més menut. I em va bé així. 

P: Per acabar, tractarem de canviar-ho. Podies recomanar-nos dos o tres blocs de la terra que siguen del teu gust?
R: Em fa gràcia trobar de tant en tant blocs valencians (i en valencià) que es dediquen a fílies tan perverses com ara l'anellament d'ocells o les miniatures de cotxes de carreres. No tenen res a vore amb allò que m'agrada ni amb allò que m'inquieta, però em confirmen que este és un país de penjats. I que la majoria tenen un bloc.