La plaça del Carmen va ser, i ho continua sent, un passatge mític dins de l'imaginari de la ciutat. La intrahistòria recent mostra la quantitat d'històries que van viure allí ciutadans anònims i, precisament, una d'elles ha sigut rescatada de l'oblit. “Vaig decidir escriure alguna cosa que van viure els meus avis en els anys de la guerra per a recordar-ho. Com qui fa una foto per a no oblidar”. Sergi Pitarch, guionista del curt, la va guardar en un calaix fins que el seu germà Josep li va proposar fer-la realitat i portar-la a la gran pantalla en forma de curtmetratge. L'altre germà, Javier, va decidir encarregar-se de la banda sonora.

D'ací va eixir 'Un any i un dia'. El títol fa referència al temps que va passar amagat a casa d'una família republicana un rector perseguit per la policia comunista. Era el mateix sacerdot que havia casat la propietària de la casa, Maria, amb Pepe, uns mesos abans que ell haguera d'anar-se’n al front a lluitar en defensa de la II República. Així han donat vida cinematogràfica als seus avis els tres Pitarch. El seu pare, segons Sergi, està "molt pagat" davant el resultat. “A més, pot presumir d'haver estat present en les noces dels seus pares, encara que solament siga en la ficció”, relata somrient.