Està a més de 300 quilòmetres, però allí, al centre de Castella, dalt de “la meseta”, es decidixen moltes de les coses que passen a València. Cada quatre anys, i perquè defensen els interessos de les nostres terres, els valencians trien 33 diputats, cinc per Castelló, 12 per Alacant i 16 per València. La seua tasca, segons ha pogut comprovar l’INFORMATIU, en alguns casos supera la mitjana del que es fa al Congrés, però en altres, deixa molt que desitjar.

En l’any i nou mesos de legislatura al Congrés, els dos diputats més mandrosos són també dels més coneguts. Per part del PSOE i com ha representat menys treballador trobem l’ex secretari general del partit, Ciprià Císcar. Císcar, en vora 18 mesos, només a presentat sis iniciatives entre preguntes parlamentaries orals i escrites i intervencions. Quedarà per a la posteritat com a acció més important del curs una pregunta al Govern de Zapatero en la que demana la “valoració de l’anunci de la pròxima visita a Espanya del vicepresident electe dels EE.UU després de la seua presa de possessió”. Este històric del socialisme valencià complirà els 65 anys com a diputat, un bon moment per retirar-se i amb una bona paga.

Seguint la seua actuació trobem al conegut ex ministre de Defensa, Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde. És un dels diputats del PP més polèmics i mediàtics, però en treball parlamentari, que és pel que li paguen, la seua tasca es resum en 88 iniciatives, 87 d’elles preguntes escrites. Cal recordar que Trillo, va entrar com a diputat per Alacant, tot i haver nascut a Múrcia. És el que en política anomenen “cunero”, o millor dit, el col·locat a les llistes d’altres províncies per pagar favors dintre del partit. De visió valenciana no sembla que en tinga molta.

Un altre dels mediàtics, que a més ha de fer la seua tasca de control al PP valencià des de l’ombra, és l’ex conseller Esteban González Pons. Pons és un dels diputats del seu partit més treballadors amb 402 iniciatives, només superat per l’hiperactiu diputat per Castelló, Miguel Barrachina. El sogorbí havia presentat fins ahir, ni més ni menys que 1.399 iniciatives. És en diferència el més actiu de tots, i dels que justifica amb sang, suor i llàgrimes el sou d’entre 4.500 i 6.000 euros d’un diputat.

És cert que no és el mateix ser diputat de l’oposició que del govern. La tasca de fiscalització del poder executiu sempre és més activa, però en alguns diputats valencians no arriben ni al centenar d’ iniciatives. És el cas del socialistes Joan Calabuig i Ferran Bono. Bono, ex periodista, ha fet 17 iniciatives, cap d’elles sol•licitud de compareixença o d’informe. Calabuig, un històric del lermisme valencià compta amb 11 iniciatives. Unes xifres molt pobres que no excusa la seua pertinença al grup del partit que governa, perquè la seua companya Juana Serna, diputada per Alacant, porta ja 176 preguntes, entre orals i escrites. Una mala política si de vendre la gestió de Zapatero a València es tracta.