Si he de ser sincer em sent molt central en tot açò. Jo puc dialogar en dreta i esquerra, i tot i que vull guanyar en la primera ronda, la segona volta casi està assegurada i veig que hauré de parlar en molt gent

P: Tal volta és contraproduent esta competència entre ambdós institucions...
R: Jo crec que la història marca però no esclavitza. Ja ho vaig dir el primer dia que vam perdre el campus d’excel•lència, que era una lliçó. Eixa lliçó marca la nostra relació amb la Politècnica, i és millorar el nostre feeling.

P: Però no n’estaríem parlant d’una fusió.
R: No cal, hi ha exemples en Europa que demostren que no cal la fusió. L’agrupament de les universitats que sense estar juntes fan gran propostes conjuntes, com a França.

P: En cas que eixira nomenat rector, estaria en ple procés d’implantació de Bologna, que ha sigut molt contestat pels alumnes. Com veu este procés?
R: Crec que Bologna és un procés ple d’oportunitats, però que la seua aplicació és molt complicada. Hem de ser conscients, no només d’informar als alumnes, sinó també a nosaltres mateixos. Sóc dels pocs que a la UV va demanar un claustre per parlar de Bologna, que va contribuir a informar a tothom que estava molt perdut. Tenim molta feia a fer.

P: Tot apunta a una fusió entre tres candidats, més afins programàticament, com és el cas de Furió, Garcia Bernal i vosté, i per altra banda Esteban Morcillo. Què hi ha de veritat en esta afirmació?
R: En estes eleccions es veu una situació molt particular. És la primera volta que en uns comicis a rector de la UV hi ha quatre candidats. Si he de ser sincer em sent molt central en tot açò. Jo puc dialogar en dreta i esquerra, i tot i que vull guanyar en la primera ronda, la segona volta casi està assegurada i veig que hauré de parlar en molt gent. Jo soc el candidat del canvi, per això tinc bones relacions amb els tres candidats, però evidentment tinc més relació amb els que volen el canvi que amb els que volen la continuïtat.

P: Aleshores, si es definix com a candidat de canvi significa que no està molt d’acord amb la gestió de l’anterior rector Francisco Tomás.
R: Ha fet coses molt bones i coses que no han eixit tant bé, i jo en prenc nota. El bo d’anar darrere és que pots veure quines coses s’han fet bé i quines mal. Quan parle de canvi, parle d’aprendre de les lliçons del present i del passat. No sóc una persona que diu que tot s’ha fet mal. Sóc l’únic dels quatre que no ha hagut de dimitir de res, perquè sóc l’únic que no tenia càrrec. Apareixc en la carrera electoral des de la llibertat més absoluta, sense tindre hipoteques. A banda de la meua experiència de gestió, dins i fora de la universitat.

P: Comentem un poc perquè la seua candidatura és millor que les altres tres?
R: Estes propostes que jo faig tindran com a clar beneficiari als estudiants. Si promous incentius tant en el PAS com en el PDI el gran beneficiat és l’estudiant, l’usuari més pròxim. També de la autoestima nostra com a universitat referent a Europa. Crearé un vicerectorat de Projecció Internacional. El programa està ací, hi ha matisos però es demostra amb els fets i no en les paraules. Sobre tot perquè crec que el rector ha de ser un líder intern, capaç  d’aglutinar equips de treball, crec en el director d’orquestra, però que ha de tindre bons músics i saber-los dur.

P: Serà turbulent pel tema de Bologna, però també  l’econòmic. La universitat té tal volta despeses, com els cotxes oficials o altres similars o menys fonamentals que podrien retallar-se.
R: Crec que si va dat i beneït el nou sistema de finançament això pot ser beneficiós per a la UV, sempre clar, que la Generalitat complixca amb les seues promeses. El nou sistema, pel que sembla, dota de criteri el repartiment de diners per la quantitat d’estudiants, però també pels resultats en la investigació. Eixos criteris s’haurien de repartir internament d’eixa manera, incentivar l’esforç intern, qui més treballe més tindrà, sense perdre la solidaritat interna. S’ha d’incentivar la docència i a transferència de coneixements de la mateixa manera que es fa en la investigació. El rector no només ha de ser un líder intern, sinó també un líder extern, saber explicar el treball de la UV a la societat valenciana, així com buscar recursos a Madrid i a Brussel•les.

P: Però eixos recursos en I+D+i han sigut retallats dràsticament pel Govern central. Com veu vosté eixa situació?
R: Em va preocupar molt encara que després s’ha corregit. El conjunt de la societat necessita invertir en esta partida perquè en el món globalitzat, només podem anar fomentant la innovació i el desenvolupament. No estic tant preocupant com al principi però estes partides no deurien tocar-se mai a la baixa.

P: I ja per acabar. A cada un del candidats el vinculen a una formació o tendència política. És vosté el candidat del PSOE?
R: En absolut, crec que els partits polítics s’han de mantindre al marge de la universitat, i sí que poden fer una cosa molt important, i és treballar per la universitat des del Parlament. El rector futur ha de ser una persona absolutament independent, al marge si és soci de Lo Rat Penat, o de l’Ateneu Mercantil o d’ACPV, és sobre tot independent. Al meu costat tinc dos factors a favor de la independència: la meua trajectòria, i també que jo vinc de la política i no vaig a la política, i això dona molta independència. Ai d’aquell que vulguera arribar a rector per aconseguir altres coses.