Els camins de l'Art són infinits. La interpretació d'una obra d'art “està substancialment oberta a una sèrie virtualment infinita de lectures possibles”, com assegurava Umberto Eco en el seu llibre Obra oberta.

Amb semblant coartada ideològica i cultural, uns vells,encara que molt jóvens col·legues de la Facultat de Belles Arts, en les llargues tertúlies matinals prèvies a qualsevol examen, van decidir renovar el concepte de “reinterpretar l'obra” d'un autor.

Les seues reflexions, sons i desafiaments de joventut van trobar en José Mª García un camp abonat: el gerent de la Casa de Cultura de Puçol els va oferir la possibilitat de muntar una exposició col·lectiva.

Per a materialitzar per fi les idees, els sis amics es van batejar amb un nom sonor, Maniak Monkis, que, efectivament, no vol dir res, però sona bé. I van plantejar sis obres en set passos, o el que és el mateix, tots participen en les obres de tots… i després remata la faena el que l'ha començat.

“Cada un comença una obra. Després la passa als altres, i cada un de nosaltres va completant un pas de l'obra, interpretant el que ha volgut expressar l'anterior. I així fins que els sis hem treballat en un quadro i este torna a l'autor inicial, que ho finalitza”. La síntesi la realitza Álex Galcerá, un jove de Puçol que ja sap el que és exposar, pintar i inclús vendre massivament camisetes de disseny a Andalusia.