LA NAU INAUGURÀ AHIR UNA EXPOSICIÓ AMB MOTIU DEL SEU ANIVERSARI
LA DEL GENOCIDI A RUANDA ÉS UNA DE ELS IMATGES DE LA MOSTRA. FOTO: ROGER JOB.
40 anys de coalició médicoperiodística
Médicos Sin Fronteras va complir en 2011 40 anys, un temps en què ha intervingut en la pràctica totalitat de catàstrofes humanitàries que ha patit el nostre planeta des de la independència dels organismes de poder internacionals. Ahir, la Universitat de València inaugurava una exposició en el seu homenatge.
S. MORENO. 01 febrer 2012
Vota
| Resultat
5 vots.
“Tant de bo no haguérem de complir altres 40 anys”. La frase la pronunciava ahir a la fi de la seua intervenció la delegada de Médicos Sin Fronteras (MSF) a València, Mila Font. Ho feia després d'haver mostrat als periodistes un recorregut per la història de l'organització, que en 2011 complia 40 anys. La desaparició de Médicos Sin Fronteras, que compta amb 45.000 socis a territori valencià, implicaria que s'haurien acabat per fi els conflictes armats, les catàstrofes naturals, la pobresa i les malalties que d'elles se'n deriven. Però “les raons per a crear Médicos Sin Fronteras segueixen vigents. L'ajuda humanitària és més que necessària”, lamentava ahir Font.
Actuar de la manera més ràpida i eficaç possible sobre la població afectada per estos problemes és el principal objectiu amb que nasqué, ara fa 40 anys, l'organització. Es tracta d'una ajuda “de societat civil a societat civil”, que no es dirigeix a la causa, sinó a les conseqüències del conflicte. Després, és la població qui ha de decidir sobre el seu futur, explicava la delegada de Médicos Sin Fronteras.
El vicerrector de la UV destacava ahir el fet que MSF treballe només amb les aportacions econòmiques dels socis, el que li atorga independència
L'altra gran vessant fundacional de l'organització és la denúncia pública dels fets que observen els seus membres als països en conflicte. Així, des de la fundacional Guerra a Biafra de 1969 -la primera vegada en què els membres de l'ajuda internacional decideixen informar a la opinió pública sobre els drames humanitaris a altres indrets del planeta-, Médicos Sin Fronteras s'ha convertit en una mena de coalició médicoperiodística, fundada oficialment en 1971 per professionals d'ambdues especialitats.
Els passos que ha seguit l'organització des de llavors queden arreplegats en 30 fotografies a la Sala Thesaurus de l'edifici la Nau de la Universitat de València. L'exposició, titolada 40 anys d'acció humanitària independent, hi romandrà fins el 26 de febrer. Es tracta d'un homenatge a una organització que, en paraules del vicerrector de cultura de la UV, Antonio Ariño, “treballa per la dignitat i viu de la seua base social”, no de les aportacions econòmiques de poderosos ens internacionals.
Entre les imatges més impactants de la mostra, hi ha la de la Guerra del Líban -la primera vegada que MSF actuava en territori en guerra-, presa per Arnaud Wildenberg en 1982, i també la de 1995 d'Olivier Jobard-Sipa, en què es pot observar una família que fugeix plorant de la Guerra a Bòsnia. Les fotografies arrepleguen fins i tot un dels moments més durs per a l'organització: el del genocidi entre els hutus i els tutsis a Ruanda, durant els 90. “Per primera vegada, Médicos Sin Fronteras justificà la intervenció militar”, explicava Mila Font, donada la massacre de 800.000 persones al país africà i el continu saqueig de l'ajuda humanitària per part dels assassins. Fou una decisió dura, explicava ahir la responsable de l'organització, però extraordinària. Com extraordinàries són també les situacions a les que s'enfronten els seus cooperants, que, per desgràcia, continuen sent necessaris 40 anys després.
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
