EL PALAU DE LES ARTS ÉS UN DELS CLÀSSICS DE L'ERA CAMPS. FOTO: CRAIG CORMACK.
De l'òpera a Los 40 Principales
El Palau de les Arts continua buscant vies de finançament per a superar la seua delicada situació financera. Després d'obrir-se a l'organització de bodes, l'última idea dels seus gestors és celebrar-hi concerts de música popular. I el primer a actuar-hi serà el darrer premi 40 Principales, Pablo Alborán.
SERGIO MORENO. 03 febrer 2012
Vota
| Resultat
4 vots.
“Anem a convertir la Comunitat Valenciana en una referència del circuit internacional, de les grans orquestes, dels grans directors i, en definitiva, de les grans representacions”. Són declaracions de l'ex president de la Generalitat i màrtir d'EspanyaFrancisco Camps, verbalitzades el 8 d'octubre de 2005, durant la roda de premsa amb què es promocionava el concert inaugural del Palau de les Arts.
Sis anys i mig després, l'edifici dissenyat per Santiago Calatrava segueix lluny de convertir-se en una “referència del circuit internacional” de l'òpera. En canvi, el coliseu valencià cercava ahir un nou mercat, el de la música popular: hui mateix es posaran a la venda les entrades per al primer concert d'este tipus de música al Palau de les Arts. I el nom del seu protagonista és ben rellevant: Pablo Alborán, darrer premiat com a artista revelación de Los 40 Principales, serà l'encarregat de fer els honors el proper 2 de març.
Segons l'informe de 2009 del Síndic de Comptes sobre la Ciutat de les Arts i les Ciències, només el Palau de les Arts acumulà finalment un sobrecost de 382,5 milions d'euros
El malagueny, que ha assenyalat en diverses ocasions a Alejandro Sanz com el seu “mestre”, va eixir de l'anonimat en 2010, a través de diversos vídeos penjats a YouTube. Poc tardaria en ser fitxat per la multinacional EMI, que, mitjançant els seus canals habituals de promoció -difusió viral a internet i sobreexposició a les ràdios comercials- l'ha convertit en el disc més venut de l'any a Espanya. Malgrat això, la qualitat de Pablo Alborán com a compositor i, especialment, com a lletrista queden en entredit amb la primera escolta de qualsevol dels temes del seu disc de debut: balades amb aires flamencs i guitarres acústiques i lletres altament ensucrades l'han convertit en l'ídol de bona part dels adolescents.
Conseqüències d'un projecte amb sobrecost “Arribats ací, finalitza l'hora de l'arquitectura i comença l'hora de la música", va dir Camps aquell mateix 8 d'octubre de 2005. Però des de llavors, l'arquitectura no ha deixat de ser notícia en les informacions sobre el Palau de les Arts: quan no ho era pels sobrecostos en la seua construcció, ho era per les inundacions sofertes l'any 2007, les reparacions de les quals costaren a les arques públiques valencianes 22 milions d'euros.
Segons l'informe de 2009 del Síndic de Comptes sobre la Ciutat de les Arts i les Ciències, només el Palau de les Arts acumulà finalment un sobrecost de 382,5 milions d'euros. O, el que és el mateix, dels 84,3 milions d'euros que la Generalitat pressupostà per a la seua construcció inicialment, les arques valencianes acabaren pagant vora 467 milions d'euros. Potser per això, el Palau de les Arts s'ha convertit no només en un centre d'òpera, sinó també en un espai que s'ha llogat per a la presentació de pel·lícules -com Los Borgia o Tirant lo Blanch- o per a la celebració de bodes. El preu del lloguer, això sí, no està a l'abast de qualsevol mortal: llogar un saló del Palau de les Arts costa entre 7.000 i 10.000 euros.
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
