Jorge Sanz s’endinsa en la pell del malvat marit que planeja assassinar a la seua dona

“Tothom coneix la pel·lícula Crimen perfecto, per això el meu repte no ha sigut què contar, sinó com fer-ho”, explica Conde. La proposta de l’equip ha estat plantejar un doble joc a l’espectador, d’una banda la trama es desenvolupa en un plató cinematogràfic del Hollywood dels anys cinquanta però d’altra els actors presents en aquest estudi estan interpretant Crimen perfecto. Es crea així la il·lusió del cinema dins del teatre. “El públic queda fascinat al advertir als maquilladors, ajudants o inclús al propi director en escena”, assegura Jorge Sanz. Victor Conde afig que el propi disseny de la funció obliga a treballar a la ment dels assistents aconseguint així un “espectador actiu” al llarg de tota la trama. Amb tot, es apareix una realitat on s’entrellacen els codis, l’iconisme visual, el llenguatge, els plànols detall, i fins i tot la subjectivitat de la càmera propis del cinema d’Alfred Hitchcock.

Jorge Sanz s’endinsa en la pell del malvat marit que planeja assassinar a la seua dona, interpretada per Mar del Hoyo. “Des del primer instant es fa partícip al públic de la crueltat del meu personatge, establint així un intens vincle entre els dos”, assegura Sanz. Pablo Puyol, no obstant, canvia de registre per transformar-se en el perfecte galà del cinema americà dels anys cinquanta. “Al principi em vaig sentir una mica encotillat amb el paper, ja que havia de parlar com un actor de doblatge i concedir una importància suprema a la gesticulació”, revela l’actor malagueny. Juntament amb els protagonistes completen el càsting Antonio Albella i José Sánchez-Orosa.

Al 1954 Alfred Hitchcock va adaptar per a la gran pantalla l’obra teatral del dramaturg anglés Frederick Knott titulada Dial M for Morder, a Espanya la coneixeríem com Crimen perfecto. Aquest film va atorgar fama mundial tant al director com a un repartiment encapçalat per Gracy Kelly i Ray Milland. Cinquanta-huit anys més tard l’equip de Txalo Producciones arriba a la ciutat de València després de dos anys de gira amb l’objectiu de traslladar-nos als hollywoodienses i burgesos anys cinquanta a través d’un gènere en desús, el melodrama.