L’investigador del Centre d’Estudis Colombins proposa diversos eixos d’argumentació per a decantar la balança del costat català. “Mi padre cambió su nombre... i limó su apellido” deia Hernando Colón, el fill bord del navegant, al seu llibre. En primer lloc, doncs, i amb els documents a la mà, Navarro defensarà que Colón era en realitat Colom. D’altra banda, tractarà els catalanismes existents als documents que va escriure en castellà o llatí, com per exemple “a todos arreos se extiende” (per “a tot arreu”). Sense oblidar l’anàlisi paleogràfica de la seua lletra, rodona típica de la Corona d’Aragó. Finalment, hi haurà el fet que Colom tractara els reis Catòlics com a “mis señores naturales”. Detalls o no en una història de xicotetes pinzellades, com el fet que els cronistes de l’època parlaren de Colom com d’un “genovès” a textos que, com defensa Navarro, no eren els originals i hagueren de passar la censura del Consejo de Castilla.

Més que una aposta pel conspiracionisme des d’un victimisme anacrònic, l’autor es limita a constatar els forats negres, enormes i gens casuals, que suren a la biografia del “descobridor” d’Amèrica.  Del que podia caure a les xarxes de l’assaig academicista, Navarro en fa un text àgil, de sobretaula, amb un llenguatge planer i assimilable, cent pàgines que es llegeixen agradablement. En la seua virtut, però, recau el seu pecat, i és que es troba a faltar cert sistematisme acadèmic, aquell protocol d’autoritat de notes al peu i bibliografia de referència, que mai acaba per passar de moda – i si no ho fa, no és per casualitat. Tot sobre el Colom català. Iniciació a la teoria colombina catalana és, en tot cas, una nova aportació interessant a la recerca dels orígens d’aquell navegant enigmàtic, una història que va començar ara fa quasi cent anys el peruà Luis de Ulloa i que ha trobat en Navarro un continuador amb les coses clares. Una història de la qual, no cal dir-ho, no s’ha escrit encara l’última pàgina.