LA INSTITUCIÓ COMMEMORA ELS 50 ANYS DE LA SEUA PUBLICACIÓ
L'EXPOSICIÓ INAUGURADA AHIR SERÀ ITINERANT. FOTO: C.F.
La Universitat de València brinda per 'Nosaltres els valencians'
L’exposició inaugurada ahir a la seu històrica de la Universitat, 'Nosaltres els valencians. 1962-2012', suposa el darrer homenatge a una obra i un autor que marcaren la literatura i la societat valenciana contemporània. La jornada comptà també amb una taula rodona sobre l’escriptor i l’anunci de diverses activitats commemoratives per als propers dies.
CARLES FENOLLOSA. 17 febrer 2012
Vota
| Resultat
14 vots.
Temps d’aniversaris. Cinquanta anys de la publicació de l’obra que més tinta col·lateral ha provocat en molt de temps. L’obra que ha obsessionat tant els cenacles valencianistes més abrandats com les sobretaules més quotidianes. És Nosaltres els valencians, i aquest 2012 es compleix el cinquanta aniversari de la seua publicació. Ahir, a la sala Estudi General de la seu històrica de la Universitat de València, al carrer de la Nau, es va donar el tret d’eixida de tot el seguit d’actes que la institució ha programat en commemoració d’aquesta data clau en la història valenciana contemporània.
“Amb l’exposició hem volgut recuperar el seu capital cultural i les seues esperances de futur”, assenyalava ahir el vicerrector Ariño
“Joan Fuster és patrimoni cultural de la Universitat de València”, comentava Antonio Ariño, vicerector de la institució acadèmica, qui destacà Nosaltres els valencians com a “l’obra que més poder catalitzador a nivell social ha tingut en la societat valenciana del segle XX, ja siga a favor o en contra”. “Per això”, finalitzava, “amb l’exposició hem volgut recuperar el seu capital cultural i les seues esperances de futur”. En termes semblants s’expressaren també dos dels coordinadors de l’exposició, Ferran Carbó i Francesc Pérez i Moragón. Per a Carbó, aquesta exposició “és un bon punt de partida per a rellegir-lo”. Tots plegats, però, van emfatitzar els lligams de Fuster amb la Universitat, qui mai perdé el contacte estret i constant amb el món universitari, malgrat tractar-se d’un outsider cultural.
A l’exposició, a més dels tradicionals documents i fotografies en relació amb l’obra i l’autor, trobarem també una part complementària, dedicada a les obres d’art que, en la major part dels casos, Fuster rebé d’amics com Andreu Alfaro, Manuel Boix o Josep Renau. I alguna que altra sorpresa, com els fitxers que la censura franquista dedicà a l’obra, entre el menyspreu i la suspicàcia: “La obra será bien recibida por los catalanistas y por algún valenciano exaltado, pero no tendrá otras consecuencias, porque el pueblo valenciano no piensa así, como viene a demostrarlo la misma obra. Por todo lo cual, veo inconveniente en que de nuevo pueda publicar-se”. L’exposició, a més a més, serà itinerant entre algunes de les ciutats més representatives del territori lingüístic.
Entre els actes paral·lels a l’exposició, es compten la taula rodona sobre l’obra que tingué lloc a la vesprada a l’Aula Magna de la Nau, on intervingueren especialistes de la talla de Joaquim Molas o Francesc de Paula Burguera, el concert Música a l’entorn de Joan Fuster, programat per al proper 29 de febrer, els XI Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, que tindran lloc el dijous 1 de març, i, finalment, la IX Jornada Joan Fuster, dedicada íntegrament, que se celebrarà el pròxim 15 de novembre a Sueca.
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.