INVESTIGACIÓ SOBRE EL MOVIMENT EDUCATIU LLIBERTARI A VALÈNCIA
AGUSTÍN QUILES, DURANT LA SEUA ÈPOCA COM A ESTUDIANT I EN L'ACTUALITAT: FOTO: L'INFORMATIU.
L'internat Durruti, la CNT i el compromís amb l'educació
Cristina Escrivà ha investigat el moviment educatiu llibertari des de fa huit anys. El resultat de la seua recerca entorn l'internat-escola Durruti, obert per la CNT l'any 1937, s'ha plasmat en un llibre i en una sèrie de testimonis audiovisuals que l'autora va presentar dimarts a València.
LAIA MAS CLIMENT. 10 juny 2011
Vota
| Resultat
5 vots.
L'Internat-Escola Durruti es va obrir en plena Guerra Civil en una València que encara es mantenia en la rereguarda i on s'havien traslladat molts dels intel·lectuals de la resta de l'Espanya republicana. La CNT el va obrir amb la finalitat de formar els joves que volien preparar-se per a accedir posteriorment a l'Institut Obrer, on es feia, en paraules de Javier Navarro, professor d'Història Contemporània a la UV, "una espècie de batxillerat abreviat per a treballadors per a superar la carència que podien tindre en algunes matèries". L'Institut Obrer era el somni de tots els alumes del 'Durruti' i "una gran ocasió per als fills dels cenetistes", segons Agustín Quiles, qui en fou alumne. Un altre exalumne, Francisco Ramírez, assegura a l'audiovisual que allà es feia "un ensenyament elemental, perquè eren tots treballadors amb una formació cultural poc completa". A més, el centre acollia per igual a xiques i xics: "L'internat no tenia problemes quant a masculí o femení. Érem tots éssers humans", comentà Quiles dimarts. Al centre hi estudiava gent de tot l'estat, ja que hi havia moltes persones que havien anat a viure a València fugint de la guerra.
I és que dimarts es va presentar a l'edifici La Nau de la Universitat de València el llibre i l'audiovisual El Internado-Escuela Durruti, un recull de documents i testimonis fets per Cristina Escrivà sobre l'educació llibertària en aquest centre que va obrir la CNT a València l'any 1937. En l'acte de presentació hi van participar la mateixa autora, el Professor d'Història Contemporània de la Universitat de València, Javier Navarro, i un exalumne de l'internat, Agustín Quiles. A més, es va projectar el DVD, que consta de dos parts: una amb imatges d'arxiu i una altra amb les declaracions de tres exalumnes: Agustín Quiles, Carmen Bernial i Francisco Ramírez.
Javier Navarro: "Cal destacar el paper que ha fet darrerament en el rescat de la memòria democràtica revolucionària d'aquest país"
Cristina Escrivà, qui va començar aquest projecte d'investigació sobre el 'Durruti' l'any 2003, explicà que realment el centre no es va fer només per a que els joves accediren a l'Institut Obrer, sinó que també es feren allí les primeres escoles de guerra, donada la situació del país. L'autora assegurà que és molt emotiu treballar amb la gent que va viure en primera persona aquella experiència que durà escassament dos anys, i destacà el paper de les dones dins el moviment. "Aquelles dones estaven allà perquè eren les ames de la seua vida, però tot això canvià en acabar la Guerra Civil. Moltes d'elles foren reprimides. Alguns alumnes de l'Institut foren afusellats per rojos", va recordar. Quant a la investigació, Escrivà comentà que en un principi li feia por perquè no hi havia massa documentació escrita, però finalment, amb els testimonis orals, en va aconseguir molta informació.
De l'autora, el seu company Javier Navarro va dir que "cal destacar el paper que ha fet darrerament en el rescat de la memòria democràtica revolucionària d'aquest país". L'exalumne Agustín Quiles, per la seua banda, assegurà que "no hi ha paraules per a agrair-li la lluita que està fent" per recordar allò que van voler però no van poder fer ell i la seua gent.
A la presentació es va fer palesa, entre les declaracions del DVD i d'algunes persones relacionades amb el moviment que es trobaven allà, l'ànsia de llibertat i aprenentatge que tingueren els alumnes de l'Internat Durruti. El llibre també ho plasma des del principi, encapçalat amb unes paraules "enganxades com a crits en les parets de l'Internat", segons Escrivà: "Durruti va arriscar la vida i la va perdre per a que vosaltres, joves, pugueu ser els homes lliures del demà". Sota el crit de "Salut i República" i amb el puny en alt, Agustín Quiles va demostrar dimarts que el somni que el franquisme esquerdà als joves cenetistes de l'Internat ha quedat ben marcat en la seua memòria.
El llibre i l'audiovisual d'Escrivà ho expliquen més detalladament, amb paraules i imatges del moment, així com alguns documents oficials que avalen el gran treball que ha fet l'autora. El treball ha estat editat de L'Eixam Edicions, i ens deixa algunes frases cèlebres que ens mostren a la perfecció l'esperit de l'Internat-Escola Durruti, com ara: "la llibertat implica la pràctica continua de la solidaritat" o "la millor arma del progrés és la cultura".
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
