Apassionat de la música en general, el cantaor de Catarroja no dubta en prendre noves influències de grups emergents o d'estils que semblen extremadament llunyans a allò que fa

Encara que no composa les lletres, Miquel Gil pren els textos de poetes propers, que reflectixen el món contemporani i, fusionats amb elements musicals tradicionals, formen un tot entre el passat i el present, una nova consciència de la tradició aplicada a l'actualitat. Així i tot, que els elements tradicionals siguen inherents al seu estil no implica que deixe de banda la música contemporània. Apassionat de la música en general, el cantaor de Catarroja no dubta en prendre noves influències de grups emergents o d'estils que semblen extremadament llunyans a allò que fa.

Totes aquestes característiques fan de Miquel Gil una de les veus més importants del panorama valencià, un dels músics més conscients del nostre panorama musical i la seua riquesa. A més, les seues nocions de tota la música mediterrània, des del flamenc fins el raï o la música grega, fan que la seua música, a més del d'ací, aporte nous i exòtics sons.

L'amor-odi cap a València no el permet allunyar-se molt, encara que critique la ciutat i allò en què s'ha convertit. Per això, no hi ha lloc millor que la capital valenciana per tal de gaudir de l'espectacle de X Marcianes. Una de les veus que més familiars ens sona es junta amb uns excel·lents músics amb tècnica propera al jazz i ens regalen en un espectacle ple de passió cançons embolcallades en l'aroma del Mediterrani.