El disseny no podia veure's més com a art, perquè les condicions culturals i econòmiques havien canviat radicalment

Aquesta mostra, comissariada per Marcela Quijano i Dagmar Rinker i coordinada per l'Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV), explora i il·lustra, a través de fotografies, textos, models, gràfiques, dissenys, productes i vídeos, la història i els principis de l'Escola de Disseny d'Ulm, la metodologia del qual va definir les característiques del dissenyador actual i segueix influint avui dia la seua formació professional.

Durant la seua existència entre 1953 i 1968, l'Escola de Disseny d'Ulm (Hochschule für Gestaltung / HfG Ulm) d'Alemanya va ser una de les més importants del seu tipus. Es va tractar d'una institució dedicada a l'ensenyament, la investigació i el desenvolupament en el camp del disseny que s'acabaria convertint en la més important i avançada escola de disseny del món. El caràcter interdisciplinari del seu programa i els seus il·lustres fundadors i professors (Otl Aicher, Inge Aicher-Scholl, Max Bill, Max Bense, Hans Gugelot, Tomás Maldonado i Gui Bonsiepe) van atraure a nombrosos estudiants estrangers.

Inaugurada vint anys després de la dissolució de l'Escola Bauhaus, la HfG Ulm va heretar de manera tan directa com a crítica en molts dels seus postulats. La seua especial metodologia va contribuir a definir el rol del dissenyador industrial professional i continua influint en l'ensenyament del disseny a nivell mundial. La seua filosofia consistia a oferir a la indústria i a la societat de consum soluciones racionals que possibilitaren el progrés científic i tecnològic, mitjançant etapes de disseny clarament justificades i l'ús de nous materials, mitjans i tècniques.

El disseny no podia veure's més com a art, perquè les condicions culturals i econòmiques havien canviat radicalment. Ara el factor estètic havia de ser considerat com un més entre molts uns altres, però no necessàriament el principal ni el predominant. Per a l'Escola d'Ulm, el dissenyador no tenia per què ser un artista, sinó un coordinador de processos que havia de tenir en compte el factor productiu, el constructiu, l'econòmic i el factor simbòlic dels seus productes. Per a açò va incloure en el seu programa interdisciplinari l'estudi de l'economia, la psicologia i la tecnologia de producció, i va atraure a estudiants de diferents països que van influenciar al món sencer.

Amb motiu del 50° aniversari de la fundació de l'Escola, l'Arxiu HfG (un departament del Museu d'Ulm) en col·laboració amb l'IFA de Stuttgart (Institut de relacions internacionals), va organitzar aquesta exposició que ara, arriba a València. Models d'Ulm 1953-1968: El disseny de la nova Alemanya és una exposició de gran interès, no solament per a dissenyadors gràfics i industrials, perquè permet entendre com idees i conceptes formulats en Ulm segueixen vigents en els objectes i elements de la nostra vida quotidiana.