La Fira de València també servix perquè els autors del país ens enfadem una vegada més veient com l’organització tracta millor les estrelles foranes que els lletraferits d’ací, ens enfadem amb els llibreters pel poc espai que li dediquen al llibre valencià, sort que la gent de l’Associació d’Editors cobrix en part aquesta mancança, ens enfadem amb els distribuïdors que no ha defés com calia el nostre llibre. Els editors valencians han treballant més que mai per tal d’oferir als visitants novetats suficientment atractives per a què els visitants s’obliden de la crisi i isquen del recinte amb la bossa plena de llibres.

Servix també perquè la gent del sector fantasiege amb una València amb uns índexs de lectura més homologables a la mitjana europea. De fet, la Fira té una mica de fantasia, la fantasia d’un país més culte. Quan el dia 17 tanquen les portes els llibreters, començarà la guerra de xifres, que enguany ja s’esperen a la baixa, la crisi ja se sap que ha castigat les butxaques dels lectors i, sens dubte, castigarà les caixes dels llibreters, els quals pels retalls aplicats per les diverses administracions públiques han vist perillar la continuïtat de la Fira, un dels esdeveniments que qualsevol amant dels llibres no s’ha de permetre el luxe de perdre’s.

Com cada any, als Jardins de Vivers tinc una cita amb el somni de la València que voldria, una València creativa, culta, tolerant, respectuosa amb els seus creadors i, sobretot, plural. Si hi vas, lector, allí ens veurem i entre unes canyes podrem rememorar aquells versos d’un poeta francés que comparava els albatros amb els poetes, i et puc assegurar que a la Fira els albatros es mostren feliços entre vosaltres els mariners de la paraula.