Qualsevol que haja anat, almenys, a un parell de manifestacions se sorprendria en comprovar que estes a protestes els assistents no porten mocadors palestins al coll, botes de muntanya del Decathon o el cap ple de trasquilons

Divendres passat ens vam concentrar a les portes del Palau de la Generalitat per denunciar que no hem cobrat des de juny de l'any passat i que la Conselleria, en resposta a les primeres mobilitzacions que hem fet a la Ciutat de la (in)Justícia, ha retallat el que cobràvem (en alguns casos més d'un seixanta per cent) i l'estampa resultava un tant particular.

Qualsevol que haja anat, almenys, a un parell de manifestacions se sorprendria en comprovar que estes a protestes els assistents no porten mocadors palestins al coll, botes de muntanya del Decathlon o el cap ple de trasquilons, sinó bufandes Burberry, mocasins castellans (ells) o botes de pitó (elles) i litres de gomina.

A pocs metres d'on ens concentràvem protestaven també alguns membres del col·lectiu del Parc Alcosa, recolzats per uns pocs diputats de Compromís i d'Esquerra Unida, i la comparació encara evidenciava més que per a alguns dels advocats esta era la primera vegada que deixaven el despatx i eixien al carrer a protestar per alguna cosa.

I és que este és un dels mèrits de l'executiu valencià heretat per Alberto Fabra: una capacitat infinita per emprenyar i per decebre a tot el món.