Els nostres omnigovernants, elegits democràticament i en massa, han volgut que l’Educació siga un dels àmbits més castigats per la crisi. Retalls de sou al professorat, reducció de línies, eternització dels barracons, saturació d’aules... L’objectiu és clar: aprofiten la confusió per desmotivar els ensenyants i carregar-se el sistema educatiu actual. Aquesta estratègia suïcida ha mobilitzat la comunitat educativa, que ha protagonitzat manifestacions multitudinàries arreu del país per exigir al govern que ature una política nefasta i de conseqüències imprevisibles.
En paral·lel, els claustres d’escoles i instituts han engegat altres mesures de protesta i rebuig als retalls de la Generalitat, entre les quals hi ha la cancel·lació de les anomenades “activitats extraescolars”. No només s’estan deixant de celebrar el dia de la Pau, el carnestoltes, l’eixida al bioparc o l’excursió de final de curs. També s’han eliminat l’assistència a funcions de teatre infantil, les visites d’escriptors i il·lustradors a les aules, les sessions de foment lector en biblioteques, els espectacles amb pallassos, els contacontes, els concerts de música popular per a infants... L’Associació Valenciana d’Empresaris de Teatre i Circ ha xifrat en 15.612 els alumnes que han cancel·lat de manera sobtada les reserves previstes els últims dies. Si no frenem aquesta espiral autodestructiva, la devastació pot ser el colp de mort del sector cultural valencià.
La indignació que hi ha al carrer i a les aules és compartida pels professionals valencians de la cultura; les penúries i el desinterés de l’administració autonòmica envers el seu treball, també
Hi ha una llarga nòmina de professionals del món cultural que sempre ha treballat amb honestedat i creativitat al costat del professorat, donant suport a estratègies pedagògiques enriquidores que han contribuït a fer créixer les noves generacions. No és just que aquests tradicionals companys de viatge, que lluiten a diari amb el mateix coratge que ho fan els ensenyants i amb recursos igualment insuficients però amb un objectiu comú siguen ningunejats i abandonats ara a la seua sort.
La indignació que hi ha al carrer i a les aules és compartida pels professionals valencians de la cultura; les penúries i el desinterés de l’administració autonòmica envers el seu treball, també. Si es vol pressionar o castigar el Consell per les mesures que imposa sense valorar l’abast i les conseqüències, no servirà de res enfonsar el fràgil sistema cultural. És més: aquests maldestres gestors de la cosa pública potser se n’alegraran i tot. Busquem, doncs, conjuntament, fórmules alternatives i més eficaces de reivindicar justícia i pressionar perquè paguen la crisi en primer lloc aquells que l’han provocada. No errem el tret ni peguem mos a la mà que hem tingut sempre estesa, amical, activa i propositiva, disposada a ajudar en la precarietat i a portar amb orgull les mateixes pancartes en les mateixes manifestacions. Perquè el dia que tot aquest desgavell acabe (i, creieu-me, algun dia acabarà) la magnitud de la desfeta pot ser tan profunda que per molt que estirem el braç no trobarem ningú a l’altra banda amb qui compartir projectes per reinventar plegats el demà.
Escola pública per a tots - 04-02-12 - 20:59h. No és el mateix? Un tipus de lluita que afecta a altres i el que t'afecta a tú, és clar.
T'espere al meu costat quan estiga manifestant-me i reclamant drets per a les noves generacions que hui poden anar al teatre amb els seus familiars, perquè si no demà no tindrem ni teatres ni cultura. Tindrem carn de canó sense dret a una professió digna. Com per exemple actor, periodista, mestre,... Només ho seran els que puguen pagar-la. Jo vull seny, però molt!
Això no - 04-02-12 - 16:20h. En els últims comentaris que es desvirtua l'article i el rerefons. Si una setmana no puges a l'autobús tens alternatives per anar on vas i tranquil, que quan passe eixa setmana de vaga hi haurà de nou autobusos. Però si durant un curs escolar cap xiquet va a vore teatre infantil tin per segur que la sala tancarà i que el següent curs s'haurà de canviar d'estratègia, peró perquè ja no n' hi haurà teatres als que asistir ni boicotejar. No és una diferencia menor pel que es veu.
El pitjor es que no s'acaba d'intuir quin n'és l'objeciu. Carregar-se els teatres? O de debò creieu que Fabra perdrà el cul perque no s'afonse la cultureta. Dic mès: mentres perdeu el temps en boicotejjos d'estos no esteu fent mesures que siguen útils per a la fi que totes i tots volem. Ànims, peró seny.
Ausiàs - 04-02-12 - 11:16h. Si els conductors dels autobusos urbans de València (EMT) fan una setmana de vaga, jo podria fer dos tipus de discurs. El primer, a l'estil del que fa aquest article, seria dir-los que amb la vaga només em perjudiquen a mi, que sóc classe treballadora, que sóc el que use aquest servei que no usa Rita ni Fabra, que com a usuaris ja estem prou fotuts d'habitual, etc. El segon, el que jo triaria, seria el de dir-los als conductors: "ànim, estem amb vosaltres; no anem a pujar a l'autobús del conductor que no s'haja sumat a la vaga, etc."; i pensar que faig un sacrifici a curt termini perquè aconseguisquen unes millores que a mi em beneficien a llarg termini.
Si els treballadors de la sanitat pública fan una vaga d'una setmana, jo podria fer dos tipus de discurs. El primer, a l'estil del que fa aquest article, seria dir-los que amb la vaga només em perjudiquen a mi, que sóc classe treballadora, que sóc el que use aquest servei que no usa Rita ni Fabra, que com a usuaris ja estem prou fotuts d'habitual, etc. El segon, el que jo triaria, seria el de dir-los a aquests mateixos treballadors: "ànim, estem amb vosaltres"; i pensar que faig un sacrifici a curt termini perquè aconseguisquen unes millores que a mi em beneficien a llarg termini.
Ànim, mestres i professors, estem amb vosaltres. Els nostres fills no participaran en cap extraescolar, cas que algun docent decidisca fer-ne alguna pel seu compte. Es quedaran a casa si es convoca alguna vaga. Farem aquests sacrificis mínims i raonables a curt termini, perquè allò que aconseguiu serà millor per als nostres fills a llarg termini.
Escola pública per a tots - 03-02-12 - 20:19h. DEDICAT AMB TOT EL MEU RESPECTE A QUÈ NO ESTAN D'ACORD AMB ALGUNES MESURES CONTRA ELS RETALLS.
El problema és que sempre hem de pensar nosaltres en tots, però qui pensa en nosaltres?. nosaltres som els que solucionem problemes quan ens falta diners (en pro de la Cultura): busquem llibres per als que els necessiten, negociem preus en transports i actuacions, ajudem als xiquets amb dificultats sense cap mitjà, fem guàrdies quan no arriben els professors que els substituïxen, etc. Crec que ara és l'hora de dir BASTA, NO ENS PIQUEU MÉS. Fins que no es retire el Decretàs 1/2012, no hi haurà extraescolars en la major part de centres, perquè el que està en joc és una miqueta més important que les extraescolars, ens juguem la supervivència del sistema públic de qualitat: sanitat, educació, justícia etc. Un jove o un xiquet podrà fer algun dia l'eixida extraescolar que deixe de fer este curs, el que mai podrà fer és recuperar els servicis públics de qualitat per a tota la seua vida, si ara els perd. I sempre serà menys lesiu per a la seua formació que una vaga indefinida, com les que vam viure en altres dècades per a defendre el sistema públic. Així que vos dic el mateix que vosaltres a nosaltres, compartisc la vostra indignació per la vostra situació, però la supressió de llocs de professors d'estos tres anys passats, la falta de recursos que donen amb comptagotes, els nombrosos coles en barracons, l'eliminació de grups de suport i el robatori de part del nostre salari per a pagar altres deutes de la comunitat, ens està portant a una situació límit en la nostra tasca d'exercir la nostra professió amb dignitat, així que reclamar com nosaltres a qui corresponga. VOS ESPEREM EN LA PRÒXIMA MANIFESTACIÓ, TANCAMENT, ETC. SI VOLEM QUE AÇÒ CANVIE NO POT SER D'UNA ALTRA FORMA. LA RETIRADA DEL DECRET 1/2012, EL PITJOR DELS ATEMPTATS ECONÒMICS DEL SISTEMA POLÍTIC VALENCIÀ, PERQUÈ ATEMPTA CONTRA TOTS ELS DRETS DELS CIUTADANS A UNA VIDA DIGNA.
"UN PROFESSOR LLUITANT PELS DRETS DE TOTS, TAMBÉ ESTÀ EDUCAND, NO HO DUBTES".
Calma - 03-02-12 - 00:24h. Veig comentaris que em deixen neguitosa: l'article aporta llum, rellegiu-lo, rellegim-lo perquè no és això, companys i companyes, no és la via del xantatge, del ja s'ho faran, del que pete tothom. La conselleria ens copeja i em de ser fortes, i només si serem units ho podrem ésser perquè si girem les esquenes a els companys de viatge del món cultural ens quedarem més soles i perdrem més que no pas en guanyarem. I alimentarem aquests comentaris que fan algunes mares i pares que comentava el company. Tinguem per segur que moltíssima gent ens dona anims i solidaritat,i ens acompanya des de fa anys, no ve d'ara a les manifestacions. Deia un comentari que on estava la gent de la cultura quan ens manifestàvem: jo t'ho diré: al nostre costat, al meu costat n'hi han hagut molts, d'animadors, contacontes i escriptors. Diu l'article que porten a les mans les nostres pancartes i és cert perquè jo ho he viscut i vist.
No ens emprenyem ara entre nosaltres que tots sabem que els culpables estan en despatxos de la conselleria i és a ells a qui tenim que emprenyar.
Ànims molts ànims a tothom i calma molta calma i serenitat per acertar a la diana correcta.
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.
Imprimir página
Enviar noticia
20
2 comentaris
