No només hem d’acatar el veredicte. A més, hem de callar i, si m’apuren, demanar perdó per haver explicat el que hem vist i, sobretot, escoltat a la sala de vistes.
També haurem de donar la raó als qui, a la mateixa sala, escoltaven i veien el mateix que nosaltres, però només en transmetien una part o gens, principalment quan res del que s’hi produïa satisfeia el seu punt de vista editorial.
N’eren pocs, però sens dubte audaços i amb una perspectiva extraordinària del que al final anava a succeir. Cal suposar que, de bon començament, van vore clar el que cinc dels nou jurats acabaren concloent: que “totes eixes peces adquirides de Forever Young (tres vestits i un parell de sabates en 2007, i un vestit i una americana en 2008) van ser abonades per l’acusat, en Francisco Enrique Camps Ortiz, personalment al senyor Tomás”. |