PER L'AMOR DE DÉU! PER L'AMOR DE DÉU!
Ara, a callar
IGNASI MUÑOZ
31 gener 2012
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 15 vots.

No només hem d’acatar el veredicte. A més, hem de callar i, si m’apuren, demanar perdó per haver explicat el que hem vist i, sobretot, escoltat a la sala de vistes.

També haurem de donar la raó als qui, a la mateixa sala, escoltaven i veien el mateix que nosaltres, però només en transmetien una part o gens, principalment quan res del que s’hi produïa satisfeia el seu punt de vista editorial.

N’eren pocs, però sens dubte audaços i amb una perspectiva extraordinària del que al final anava a succeir. Cal suposar que, de bon començament, van vore clar el que cinc dels nou jurats acabaren concloent: que “totes eixes peces adquirides de Forever Young (tres vestits i un parell de sabates en 2007, i un vestit i una americana en 2008) van ser abonades per l’acusat, en Francisco Enrique Camps Ortiz, personalment al senyor Tomás”.

Cap testimoni no va afirmar mai tal cosa. Ni tan sols Francisco Camps va arribar a tant

Esta darrera afirmació pertany a la sentència redactada pel president del tribunal, Juan Climent, i prové de la qüestió novena del document redactat per ell mateix i presentat a deliberació del jurat. Ignore si se la creurà o no, però és la conclusió necessària d’esta deliberació. També ignore si Climent no hauria pogut evitar-se una afirmació tan categòrica i concreta i limitar-se a preguntar al jurat si els sequaços de Francisco Correa van pagar o no cap peça o eixes peces exactes al President de la Generalitat.

Perquè cap testimoni no va afirmar mai tal cosa. Ni tan sols Francisco Camps va arribar a tant. Segons ell, no disposava de justificants perquè sempre pagava al comptat, però no explicà que eixes concretes peces les abonara en mà i en metàl·lic al sastre José Tomàs.

Ho repetisc: la conclusió del magistrat Climent resulta incontrovertible per eliminació. No perquè siga certa ni perquè s’ajuste al que hem presenciat a la sala de vistes, sinó perquè és l’única via possible de pagament després de valorar la lògica interna del veredicte, si obviem alguna mena de transferència telepàtica, tel·lúrica o celestial.

Sospite, en definitiva, que Climent se la podia haver estalviat. És només una impressió, però, em fa l’efecte que la frase en qüestió no és tan innocent com Camps i Costa i que portarà cua.

Compartir:
Meneame Delicious Digg Google Bookmarks Facebook La Tafanera
Yahoo! My Web Technorati Myspace Twitter Live
ImprimirImprimir página EnviarEnviar noticia
1
maria - 01-02-12 - 00:33h. que fort!!
15/05/2012
Eureka! Una mascletà
08/05/2012
Com si fórem una nació
24/04/2012
Ara toca RTVE
RAHÓ, EQUITAT E JUSTÍCIA RAHÓ, EQUITAT E JUSTÍCIA
Un esforç per 'Saó'
VICENT BAYDAL
La trinxera LA TRINXERA
Les línies paral·leles mai no es troben
MANUEL S. JARDÍ
La quadratura del cercle LA QUADRATURA DEL CERCLE
Elles sempre guanyen
XAVI BELLOT
Indulto y rehabilitación para Baltasar Garzón
Per Matías Alonso Blasco*.
Nom
Missatge
Introduïsca el text de la imatge:
 
Normes d'us:
  • Esta és l'opinió dels internautes, no de L'INFORMATIU.COM
  • No està permés fer comentaris contraris a les lleis espanyoles, ofensius o fer servir paraules malsonants.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incomplixen el punt anterior.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
Clases de Valencià
TEATRO OLYMPIA
Extraño anuncio
Bromera
Fabra pren el poder absolut del PP valencià davant el desinterés del PP estatal
JUAN E. TUR. 2 comentaris
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
La batalla de les enquestes inútils
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
JOSÉ CARDONA. Sense comentaris
València Basket amb la síndrome del play-off
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.
NATXO ANDREU. 1 comentari
El València Fèmines, un any més de Primera
PABLO PLAZA. 3 comentaris
Busca qui t'ha pegat
BUSCA QUI T'HA PEGAT
La data del Congrés
RASOIR ELECTRIQUE
Loading
     
123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031
L’INFORMATIU COMUNICACIÓ, C.B.
info[arrova]linformatiu.com