Moments com els presents, on es barregen els conflictes laborals amb les crisis econòmiques, les trames de corrupció i les cites electorals, són aprofitats per associacions i lobbies d’economistes i empresaris per tal d’incrementar el seu activisme opinador amb la intenció d’intervenir sobre l’opinió. És el cas del Cercle d’Economia, de Barcelona, que fa uns mesos presentà el documentUna nova legislatura i un doble objectiu: desenvolupar una efectiva gestió de govern i refer el pacte constitucional. A diferència del que ens tenen acostumats altres associacions empresarials, que generen un discurs difús i repetitiu, pobre en el detall, totalment boirós en les propostes i les accions concretes a dur a terme, i normalment de to conciliador i pactista amb el govern de torn, els del Cercle d’Economia sorprenen amb un plantejament de fons que qüestiona l’estructura de les decisions de la política de l’estat. Cuinada des de i per a Madrid, la política espanyola ha demostrat estar poc o gens interessada en tractar amb, la seriositat necessària, les legítimes aspiracions d’incrementar les quotes d’independència política i econòmica que permet l’actual estat autonòmic. Una legitimitat renovada gràcies sobretot a la intensificació dels processos de la globalització econòmica i l’increment del rol que juguen en ella, ciutats, àrees metropolitanes i regions econòmiques.
Cuinada des de i per a Madrid, la política espanyola ha demostrat estar poc o gens interessada en tractar amb, la seriositat necessària, les legítimes aspiracions d’incrementar les quotes d’independència política i econòmica que permet l’actual estat autonòmic
Al document s’exposen, bàsicament, dos inquietuds que sobrevolen l’ambient econòmic en el que vivim, i òbviament el de les pròximes eleccions catalanes: les conseqüències de la crisi i el procés de revisió del nou Estatut. Es plantegen qüestions tan clares com la necessitat de posar en pràctica l’evolució del marc autonòmic. Literalment, sobre la organització de l’estat es pot llegir: “...cal que es considere la Constitució com un marc dinàmic al servei dels ciutadans espanyols. No com un marc que, en si mateix, sacralitze el que fa més de 30 anys representava l’aposta per la moderació i el bon sentit de les circumstàncies d’aquell moment. Després de tan de temps de bon servei, la pervivència de l’esperit constitucional aconsella certes actualitzacions per tal de donar adequada resposta a nous requeriments d’aquesta societat més complexa”.
També es parla “d’aliances possibles amb el nostre entorn natural, geogràfic, econòmic i cultural”, en clara referència a la col·laboració estratègica amb territoris veïns, com el nostre (el País Valencià) i el del sud de França. En altres paraules, es parla de la possibilitat d’arribar a col·laboracions estables en el marc d’una regió econòmica formada per l’eix mediterrani, i amb la que buscar millores en la competitivitat econòmica i social, més enllà de l’encaix estrictament estatal. Ho fan els gallecs amb els portuguesos, i mitja Europa.
No pretenc, d’altra banda, posar d’acord la classe treballadora amb el Cercle d’Economia, doncs és de sobra coneguda la vinculació d’aquest senyorial i exclusiu club barceloní amb la classes socials d’ordre i el seny al servei del poder econòmic i patronal. Però sí m’ha semblat just i encertat valorar molt positivament aquest darrer document, que incideix sobre les qüestions de fons que decidiran el futur del conjunt de l’economia espanyola (també la valenciana) i que s’allunyen de la tradicional vaguetat d’idees a les que ens tenen acostumats els “altres Cercles o Associacions”. També les valencianes. Clar, hi ha Cercles i Cercles.
Miquel - 26-10-10 - 16:32h. A Catalunya hi ha el Cercle Català de Negocis ( http://www.ccn.cat ) que jo crec hauríem de copiar ja o abans. Raons per a la independència, perquè parlant d'independència o simplement de dignitat els valencians del carrer estem necessitats de raons d'este tipus.
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.
Imprimir página
Enviar noticia
1
2 comentaris
