El seu deliri ha arrossegat l'honor de la família, i no sols pels diàlegs telefònics tan ensucrats amb Álvaro Pérez: resulta tan o més pornogràfic l'ús del seu fill menor d'edat, acaronat pel pare davant del tribunal que en dictaminarà la innocència o la culpabilitat

El 20 de juliol passat, poc després d'anunciar que visitaria el Tribunal Superior de Justícia i que signaria l'escrit de conformitat en què es reconeixeria culpable d'un delicte de suborn passiu, Camps va passar de culpable confès a president dimissionari que exigia presumpció d'innocència. L'enorme pena que va provocar-li aquella eixida tan abrupta del poder –el poder per què tant havia resistit– tampoc no ha estat la més dolorosa, però.

Perquè encara li ha resultat més feridor haver d'escoltar –que les haja escoltades tothom– les converses d'ell i de la seua dona que va interceptar la policia, quina de les quals més ridícula i vergonyosa. El seu deliri ha arrossegat l'honor de la família, i no sols pels diàlegs telefònics tan ensucrats amb Álvaro Pérez: resulta tan o més pornogràfic l'ús del seu fill menor d'edat, acaronat pel pare davant del tribunal que en dictaminarà la innocència o la culpabilitat.

La cinquena pena i més evident, l'hem coneguda per la lectura biogràfica de Job que l'ex-president alterna aquests dies entre el llit i la sala de vistes. Una obra en què el sant protagonista pateix la traïció d'amics i familiars i defensa la seua honorabilitat en solitari. Que s'hi veja reflectit i fins i tot mostre alguns paràgrafs al seu lletrat és el símptoma més notori de la soledat i la sensació d'orfandat que l'envaeix. Un contrast massa dur per qui fa no-res era el primer dels cinc milions de valencians.

Tanta pena acumulada no compensarà la probable absolució d'un jurat que –en part– se sent abduït per aquest cavaller de la trista figura contemporani que detecta complots i muntatges allà on només hi ha hagut ingenuïtat i corrupció. De baixa intensitat, però corrupció. I aquesta potser serà, després de tot, la seua pena més gran.