El fulletó de la trama Gürtel ens està sorprenent amb respostes i reaccions entre inversemblants i audacioses per part de no pocs responsables del PP. Després de tot el que s’ha publicat, amb pèls i senyals, de les malifetes i delictes –afegir-hi presumptes no seria més que un cautelós eufemisme- sembla que la consigna del partit consisteix a negar els fets per molt evidents i escandalosos que siguen, i sobretot quant més ho siguen. És cosa de veure el Mariano Rajoy amb eixa seua cara d’embadocat obstinar-se a proclamar l’honradesa de les sigles que lidera, mentre ja és públic i notori que al seu empara i col·laboració, els al·ludits lladregots s’han embutxacat una grossa i –encara- imprecisa quantitat de milions d’euros. El seu gest marca l’argumentari que els gregaris del partit segueixen al peu de la lletra.
Comprenem que a Sánechez de León li paguen per fer este tristíssim paper de menjar-se els marrons i salvar si és possible la cara al president Francisco Camps
Com, per exemple, en el cas de la senyora Paula Sánchez de León, portaveu del Consell, quan davant l’assetjament dels periodistes diu destarifos com que “la Generalitat, el Consell, no somos parte de la causa. El Consell poco o nada tiene que decir. Somos meros observadores”. Esta dona té un morro que se’l xafa, pur cinisme. Ja comprenem que li paguen per fer este tristíssim paper de menjar-se els marrons i salvar si és possible la cara al president Francisco Camps, eixe molt honorable viatger i acovardit que sap ben bé fins quin punt està involucrada la seua administració i ell mateix en els embolics de l’esmentada xarxa de desvergonyits representada per “El Bigotes”, el seu amic de l’ànima.
Tanmateix, al nostre parer, la intrèpida dama se’n passa de bon tros quan demana “respeto”, que mai no ha de faltar entre gent educada i cívica, certament. Però, quin respecte ens ha tingut als valencians este govern autonòmic del PP quan, a més de deixar-nos col·lectivament en ridícul, ha dilapidat més de sis milions –que se sàpiga- d’euros dels diners públics per beneficiar uns lladregots que han pres este País Valencià per un pati de Monipodi on tenen vènia les seues trampes i espolis, o com un territori colonial habitat per babaus enlluernats davant uns espavilats, que n’és el més segur. I ens demana “respeto”.
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
