La proliferació de col·leccionables de tota mena és un el màxim exponent de l’arribada de l’any nou. La nit de cap d’any és una ocasió adient pel que fa al plantejament d’objectius i desitjos per als següents mesos, sempre amb l’objectiu d’ocupar el temps amb alguna activitat, per molt absurda que siga.
Així, gener (i també setembre, que és una mena de reedició o avanç de l’any nou) és el mes escollit per a que les editorials de col·leccionables facen el seu agost i presenten un apassionant catàleg de possibilitat per al consumidor més malalt. Inevitablement any rere any es posen a la venda els quilomètrics i sempre excessius cartrons que contenen un míser fascicle de 16 pàgines i l’objecte col·leccionable que, per regla general, sol ser d’una mida més adient per als gnoms del bosc que no per a persones amb un tamany superior a un metre d’alçada. Estan els inevitables cotxes d’època fets amb plàstic injectat, les caixetes d’època, els mosaics (seran d’època, també?), o els de llibres que podíem anomenar “de gran consum”, categoria en la qual hi cap des de les novel·letes d’amor fins a les grans biografies de personatges històrics, reeditades amb fruïció cada pocs anys. |