Aquesta setmana tenia la (sana) intenció de tornar als orígens d’aquesta columna i parlar de literatura i evasió, però m’inquieten (és un dir) els moviments dins (i/o fora) de Compromís de cara a les eleccions generals. Canvie les lletres pels números, doncs.
El PP s’ha encarregat ja de començar a filtrar enquestes que apunten que els econacionalistes obtindran representació al Congrés dels Diputats. Tot i la clara intencionalitat dels cuiners d’aquests estudis tan poc fiables per desmobilitzar el que (encara) queda de l’electorat socialista autòcton, resulta més que creïble que la coalició està a punt d’assolir una nova fita. Però aquestes especulacions s’han fet sense saber qui en formarà part (Equo dedideix entrar-hi formalment demà), com s’hi integrarà ni qui l’encapçalarà. I vull pensar que això encara importa a molta gent. Hi ha, doncs, espai per a l’escepticisme i l’error: Compromís està a l’alça, sí, però el gruix del seu electorat demana (i mereix) un projecte sòlid, un programa clar, unes aliances raonables i unes persones capaces d’il·lusionar un espectre ampli de la societat.
Em disculpareu, però aquest allioli no lliga bé: n’hi ha una marca, Compromís, que ja forma part de l’imaginari col·lectiu, amb un esperit i una lletra que s’ha demostrat que funciona, que suma, que atrau
Compromís s’ha construït sobre la base d’un lideratge plural i la generositat dels partits que l’han configurat, qualitats que es posaran a prova de nou aquest dissabte, quan el consell nacional del Bloc triarà com a cap de llista per València entre una persona de partit, Joan Baldoví, o un perfil independent, Diego Gómez. Per injectar il·lusió i renovació a l’esmorteït panorama polític patri, s’hauria pogut optar per un procés d’elecció més obert i participatiu, donant veu i vot als simpatitzants que han estat clau per a l’èxit a les autonòmiques. Però s’ha preferit fer de portes endins, els promotors (o protectors) sabran per què.
Més enllà d’aquesta pugna gens baladí, n’hi ha una altra qüestió de noms que s’ha posat en discussió: amb quina “marca” es presenten. Iniciativa aposta per “Coalició Compromís-Equo”, de manera que els partits que estan dins de Compromís (Bloc, Iniciativa i Verds) no incorporen sinó que es coaliguen amb una organització tot just nova de trinca i d’un recorregut incert a l’escena estatal. Em disculpareu, però aquest allioli no lliga bé: n’hi ha una marca, Compromís, que ja forma part de l’imaginari col·lectiu, amb un esperit i una lletra que s’ha demostrat que funciona, que suma, que atrau. Per què s’hauria ara de supeditar, diluir o posar en igualtat de condicions amb una altra desconeguda per a l’electorat? No sembla més raonable que qui arriba quan ja ha començat la tronada s’aixoplugue sota el paraigua que està obert? Alerta amb els canvis que no es poden explicar ni entendre ni compartir, perquè no es pot estirar més el braç que la màniga quan encara ens vestim amb jupetí.
La setmana que ve (si no passa res) parlarem de qüestions realment transcendents. De literatura, per exemple.
J. L - 26-09-11 - 22:11h. Em quede amb el teu argument: no supeditació a partits espanyols. Bloc o com a molt Compromís, peró Equo al marge o integrat si es precis, no igual a igual. No es just !
manolisa - 22-09-11 - 17:27h. jajajajaja
no tenéis nada, ni mierda en las tripas. Eso se solía decir a toda aquella persona que representaba lo canallesco , un canalla de renombre
Andrés - 20-09-11 - 20:55h. I tant, company: Equo és benvingut però integrat en Compromís en igualdat de la resta. Ara vindran els espanyols a fer-se amb la marca!!
carlos - 20-09-11 - 13:17h. Un satélite de madrid? si ya sois un satélite de ciu, os recuerdo los viajecitos de morera a barcelona para ver a artur mas, eso la gente lo ve y no es tonta, por cierto juntaros con los ecologistas que han apoyado la guerra de libia,
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.
Imprimir página
Enviar noticia
9
2 comentaris
