Per fi s’ha fet justícia i les llengües viperines que s’excusen en la llibertat d’expressió per a intoxicar l’opinió pública, sembrar la sospita sobre els comportaments de persones honrades i generar pànic social han estat condemnades. Els responsables de la maniobra hauran de pagar una multa de quaranta milions de dòlars i podrien acabar en la presó, almenys durant tres anys. En aquesta ocasió, els tribunals no s’han quedat en la superfície del problema ni s’han perdut en consideracions procedimentals, sinó que han arribat als orígens del mal i no s’han limitat a condemnar els pobres pallassos que donen la cara i fan el ridícul en públic, convertits en titelles dels seus amos, sinó que han assenyalat directament els últims responsables del frau: els propietaris i gestors del mitjà de comunicació, que són també els instigadors de les maniobres de desprestigi, les informacions falses o els insults directes.
Per ací, ara com ara, no tindrem la sort de veure condemnats els responsables de la desinformació, la calúmnia i el furt descarat. Però tindrem l’ocasió de saber si una rabosa pot vigilar un galliner, que també és un assumpte interessant
Sí: els propietaris del diari equatorià El Universo, que acusaren el president Rafael Correa d’haver enviat la policia a disparar contra un hospital, han estat condemnats després d’un episodi legal llarg i rocambolesc, que encara portarà molta cua, perquè tot això dels tribunals, els polítics i els mitjans de comunicació resulta enormement interessant des d’un punt de vista sociològic i entretén bona cosa la població civil, sobretot si passa a l’Equador.
Llàstima que, per aquestes terres, les coses no siguen ni paregudes. Imagineu un judici contra els directius de Canal 9 que deixara tranquils els pobres locutors que, amb cara de patir hemorroides cròniques, es dediquen a propalar mentides, falsedats i calúmnies, com si tingueren les mans dels seus caps ben incrustades dins del cul, com qualsevol ninot de ventríloc; un judici que oblidara les pobres xiquetes amb cara de becàries mal pagades –i amenaçades per la potència sexual del tal Sanz– que s’esforcen a fer les seues cròniques sobre inauguracions, paelles gegants i visites oficials en una llengua pareguda al valencià, mentre la gent les insulta o les tapa amb pancartes, cartells o samarretes amb missatge... Un tribunal que anara directament a pels responsables d’un dels pitjors fraus que ha de suportar aquesta terra de fraus i oportunitats... Quina preciositat de somni!
Per ací, ara com ara, no tindrem la sort de veure condemnats els responsables de la desinformació, la calúmnia i el furt descarat. Però tindrem l’ocasió de saber si una rabosa pot vigilar un galliner, que també és un assumpte interessant. Font de Mora, el forense que havia de certificar la mort de l’escola pública i de la llengua que encara parlem i escrivim uns quants valencians, ha estat anomenat president de la comissió que ha d’investigar les peripècies d’Emarsa. I, alerta!, el vicepresident és Betoret, per si al forense se li escapa alguna gallina.
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.