Una cosa que fem els diumenges a hora de dinar a ma casa (i quan dic ma casa parle de casa dels meus pares) és insultar i fotre'ns dels coneguts. Potser no és un comportament sa, però ho fem sobretot amb membres de la família, així que podríem considerar-ho una mena d'autocrítica. O almenys això vull pensar per evitar anar directament a l'infern.
 
- Ahir la meua cosina em presentà el seu novio. Es pot saber on ha arreplegat això?
- No comenceu a criticar -advertí ma mare, que odia este costum dominical perquè ho fem, sobretot, amb la seua família.
- Però mamà! -vaig protestar- si sembla que li falta un regó. Crec que hauríem d'insultar-lo almenys durant deu minuts.
- No digues això. Potser no és molt despert, però...
- El xic té raó, dona -intervingué mon pare- i serà molt bona persona i tot això que es diu quan algú és mig retardat, però eixe xic és com un lligó.
- Haha... com un lligó! -vaig riure. M'agrada eixa expressió, old man.
- Que tu com ho diries? -em preguntà mon pare.
- Jo diria que és una sabata.
- Un lligó, una sabata... és igual.
- Son pare estarà content... -vaig apuntar.
- Ton tio està fotut, clar.
- És possible, pare, que la meua cosina s'haja buscat eixe novio només per molestar son pare?
- Els fills sou experts en fer coses com eixes.
 
Vaig arquejar una cella.
 
- A banda, -repregué mon pare- jo no vull parlar molt alt, que em fa por imaginar-me què em portaràs tu, si és que algun dia portes alguna cosa.
- Això és de veres, fill. A la teua edat... -s'afegí ma mare.
 
No sé com vaig poder perdre el control de la conversa d'eixa forma.
 
- Perdoneu, pares, però crec recordar que no parlàvem de mi, sinó del novio retardat de la meua cosina.
- L'únic que et dic és que t'afanyes, que ja has passat dels 30 i a esta marxa només et quedarà el rebuig -es posà optimista mon pare.
- De veritat, crec que no hem parlat prou de la meua cosina... i no he passat dels 30. En tinc 30.
- Encara que potser ja hauríem de considerar-te a tu part del rebuig.
- Papà!
 
Encara em passa poc.