Què volen que els conte, estic fart i sobresaturat del periodisme esportiu. Una gran contradicció deuen pensar alguns pel fet d’escriure en esta secció i més tenint en compte la parada de l’esport rei d’este cap de setmana, que no ens ha deixat els debats i disputes de sempre, ja saben, allò de Messi o Cristiano, Lliga dual, Unai i els sistemes, la televisió que prostitueix la competició...
Cada setmana la mateixa cantilena pel mateixos caminals, aquells mitjans de comunicació que s’han conformat amb un model fàcil d’oferir informació, sense analitzar, i amb el "tot val" si la confrontació és maniquea, la comunicació redundant i els arguments sempiterns.
El criticat i que tant de mal ha fet a la professió, l’anomenat periodisme rosa o succedanis – un dels grans honors que potenciàrem i pagàrem els valencians amb l’espai de Canal 9 Tómbola – ha penetrat sense remei també en el periodisme esportiu. L'aposta: l'info-entreteniment pertot arreu. Programes mestres com Punto y Pelota i els enèsims deixebles estesos pel panorama hertzià han esborrat un model al qual ens havíem acostumat, un model molt diferent al que coneixem a hores d’ara. Sí, sí, no pensen que fa tant de temps que un periodista era capaç de contar les maniobres obscures que feia tot un Reial Madrid i enderrocar un president de l’entitat, ni queda tant llunyà que un company de batalles dia rere dia aplicava el seu particular fuet per denunciar les magarrufes que Paco Roig feia en el seu València fins aconseguir que el tiraren a ‘gorrades’ de Mestalla.
No tots els lectors i oïdors s’ho papen tot, i saben que encara queda –poca–premsa que vol que el món gire i ells contar-ho i no creure que el món gira al seu voltant. Però és clar, en un país en què Terelu és portada i notícia perquè ix en pilotes, poc o res podem esperar
Però no només parlem del periodisme-denúncia, ens referim als contadors de històries, aquells que ens donaven els detalls, la vida de l’esportista o situació, la descripció dels fets analitzats al mil·límetre. Malauradament, poc o res queda d’això. Els pseudoperiodistes disfressats amb samarreta de hooligan ens ofereixen una visió parcial, simple i sense qualitat ni rigor, perquè nosaltres – innocents – entrem al drap. Som capaços de digerir-ho sense parar-nos a pensar quantes coses s’estem perdent d’aquell periodisme mordaç, transgressor i innovador que apel·lava directament al nostre sentiment.
És clar que sempre hi ha grans en un cul immens i que posar a tots en el mateix sac és un error, però els esports comencen a ser un Tómbola en el qual tots poden parlar sense el mínim exigible i amb la impunitat dels comunicadors i la condescendència dels empresaris que creen ídols de masses certament qüestionables (per no dir rebutjables).
Afortunadament, no tots els lectors i oïdors s’ho papen tot i saben que encara queda – poca – premsa que vol que el món gire i ells contar-ho i no creure que el món gira al seu voltant. Però és clar, en un país en què Terelu és portada i notícia perquè ix en pilotes, poc o res podem esperar.
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
