Dissabte vaig sopar amb N i J, uns amics que no veia des de feia un parell de setmanes.
 
- El problema és que aquella nit anàvem de coca...
- Ja sabeu què voleu beure? -interrompé el cambrer darrere meu.
- ... pastilles i speed. Sí, jo una coca cola, gràcies.
- Martí! Per favor! -protestà N.

(...)

- I resulta que quan estava mamant-me-la van obrir la porta...
- Ací teniu les tellines i la puntilla -tornà el cambrer deixant els plats damunt la taula.
- ... i vaig haver d'apujar-me els pantalons amb tanta pressa que per poc m'enganxe els ous amb la bragueta. Gràcies, pots portar un poc de llima?
- Martí! Per favor! -protesta, ara, J.

(...)

- Em va dir que mai havia fet de passiu, però t'assegure que allò entrà a la primera...
- Voleu prendre café? -retornà el cambrer.
- ... i que no vaig haver de gastar ni lubricant, o siga que aquell estava cansat de rebre per darrere. Jo un tallat, gràcies.
- Martí! -protestaren alhora N i J.

(...)

- Tio, podries tallar-te un pèl? -em suggerí N mentre féiem els comptes del sopar.
- Què vols dir? -vaig preguntar.
- Home, cada volta que ha vingut el cambrer estaves parlant o de drogues o de mamades o de follar amb falsos actius. El pobre estarà flipant...
- Disculpeu... però pensava que m'havieu preguntat què havia fet estes dos últimes setmanes.