El cotxe, la gasolinera...i (per descomptat) Banega
JULIO CÀNOVES
21 febrer 2012
Vota
| Resultat
2 vots.
La història de Banega, la gasolinera, el cotxe automàtic i el turmell destrossat sembla d’eixes faules infantils que sempre acaben tenint un ensenyament útil final: si vols ser un bon professional, tingues un poc de crisma. Tot i això, la història del migcampista argentí a València és tan llarga i desastrosa, que sembla no amagar cap final positiu.
És cert que, en un principi (segons la versió del club), el nou capítol baneguià no deixa de ser un desgraciat accident, que, això sí, el deixa fora dels terrenys de joc vora 7 mesos. Però el recorregut de Banega en el València ha estat ple d’errades, falta de professionalitat i una gran manca de regularitat en el rendiment esportiu. Des de la seua arribada en 2007, difícilment es pot recordar una temporada en la qual Banega no protagonitze una falta de disciplina, però alhora, si més no, és també difícil recordar una temporada en la que no haja tingut una baixada de rendiment preocupant.
Molts factors han estat, segons la 'rumorologia', els causants d’aquesta circumstància, però el ben cert és que Banega mai ha tingut una temporada en la qual ha rendit a un gran nivell esportiu
Molts factors han estat, segons la rumorologia, els causants d’aquestes circumstància, però el ben cert és que Banega mai ha tingut una temporada en la qual ha rendit a un gran nivell esportiu. Per a més desgracia, aquest accident arriba en el moment en el qual el jugador semblava més centrat en la seua faena. Acaba de renovar el seu contracte i totes les paraules de Unai i Braulio cap al seu comportament han estat molt positives. Això sí, la realitat demostra que el València, enguany té un problema important en la creació; ni Banega, ni Tino, ni Parejo han estat protagonistes importants en el que va de temporada.
Temps de responsabilitat I és ara, amb aquestes circumstàncies, quan és important que la resta de migcampistes valencianistes siguen conscients de la seua responsabilitat en el planter. Hem tingut a un gran David Albelda, un dels jugadors que més i millor està rendint està temporada. A un Tino Costa amb el seu etern emprenyament, quan no juga dos partits amenaça amb volar a altres nius, quan marca un gol fa gestos de ràbia...però quan el seu equip necessita d’ell en un partit gran com al Camp Nou, juga molt malament. I després tenim al teòric substitut de Banega, Dani Parejo. El rendiment, del qual, durant els partits que ha jugat ha sigut manifestament millorable, i que s’ha dedicat durant els dos darrers mesos, junt als seus representants, a amenaçar el club. I per fi, Topal. El desitjat turc, qui després de fer una gran temporada anterior, ha baixat el seu rendiment de manera alarmant, segons ell per motius personals, fins a ser un dels pitjors jugadors del planter. De moment, la setmana passada al Britannia Stadium, va amenaçar en tornar a tindre un bon nivell.
Amb este panorama, tots quatre tenen ara per davant el moment de la responsabilitat. Per davant queden 3 mesos durs de competició. Amb una lliga encara molt oberta en la lluita per la tercera plaça i amb una il·lusionant Europa Lliga per davant. Esperem que estiguen, junt a la resta de companys, a l’alçada del que s’espera d’ells.
k-PA - 21-02-12 - 22:36h. Totalment d'acord, encara que sóc un "fanàtic" de Albelda i pense que si està en bones condicions físiques deu jugar sempre, crec que en el Valencia no té substitut. Pense que Parejo i Piati deurien tenir més minuts i asumir més responsabilitats ja que tenen qualitat i han sigut fixats per a jugar. Bon article.
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.