Esta primera setmana de campanya electoral ha portat el mateix ritme que la meua vida sexual: pausat. Només cal eixir al carrer per adonar-se'n que els diferents partits polítics estan desenvolupant una campanya de baixa intensitat: uns, perquè no poden arribar a més; els altres, perquè no volen.
Els motius d'esta campanya tan aigualida són diferents: la campanya de les municipals està encara molt recent, els partits no volen fer ostentació en una situació de crisi generalitzada i, sobretot, la desafecció de la ciutadania envers els polítics no aconsella exagerar la presència al carrer de les candidatures per evitar la saturació.
Només cal eixir al carrer per adonar-se'n que els diferents partits polítics estan desenvolupant una campanya de baixa intensitat: uns, perquè no poden arribar a més; els altres, perquè no volen
La gent està cansada i resignada i fuig dels estands de propaganda electoral de la mateixa forma que s'eviten els voluntaris de les oenegés a la porta de l'Fnac. Els partits, doncs, se limiten a fer actes de consum intern per mobilitzar els propis, perquè són al remat els que poden aconseguir incentivar el vot.
Els diferents debats televisius, però, constitueixen l'excepció a esta apatia general i tant el celebrat entre Rubalcaba i Rajoy com el que tingué lloc entre candidats dels cinc partits amb grup parlamentari han aconseguit tindre certa repercussió i fer reviscolar només momentàniament l'interés dels electors, perquè hui ningú ja els recorda.
A casa nostra, de moment, LevanteTV ha ofert un debat a quatre que comptà amb la presència dels candidats del PSOE, EU i Compromís i, davant l'espantà de González Pons, amb la quarta de la llista popular, la lisèrgica Marta Torrado.
Queda pendent, encara, el debat que ha d'oferir Canal 9, el qual, gràcies al destrellat dels socialistes valencians s'ha convertit en el gran interrogant de la campanya valenciana. El que abans coneixíem com PSPV (i que hui ningú sap reconéixer) ha rebutjat la proposta de la tele pública d'oferir un debat entre els quatre candidats en igualtat de condicions i ha demanat a la Junta Electoral que ni EU ni Compromís puguen participar en el debat i que si ho fan siga en proporció als vots obtinguts fa quatre anys, de forma que la coalició encapçalada per Joan Baldoví, per exemple, comptarà només amb 11 segons per explicar el seu programa electoral mentre els populars disposaran de 8 minuts. Busca qui t'ha pegat.
En definitiva, no sé com quedarà la cosa al remat i si podrem tindre un debat mínimament digne gràcies a la por que els socialistes tenen a la sana competència, però el ben cert és que en cas que algún valencià dubte entre les diferents opcions progressistes de què disposa en estes eleccions hauria de saber que la sucursal de Rubalcaba no aposta ni per la participació ni per la transparència i, sobretot, que estan cagats.
I amb raó, perquè amb 11 segons sobra temps per canviar la papereta de sobre.
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
