La porra torna al paisatge urbà. Ja sé que generalitzar és un risc, però n’hi ha policies que s’ajusten al nou ordre polític com la sabata de vidre al peu de la Ventafocs. Són els mateixos que mantenien, salvant algunes situacions excepcionals, la porra a la funda durant l’anterior govern, però ara ja se’ls fa difícil contenir-se. Manen els seus. I si l’autoritat competent també saliveja per reprimir la dissidència, és com fer coincidir la fam i les ganes de menjar. No es pot generalitzar, però el País Valencià continua sent l’excepció que confirma la regla, tant pel que fa a la impunitat de l’extrema dreta, com pel que respecta a la repressió policial. Ningú no se’n recorda de les càrregues del Cabanyal? Hi ha algunes diferències entre l’agressió dels antidisturbis contra els concentrats que intentaven impedir la destrossa de cases, i les càrregues, igualment desproporcionades, contra els estudiants que protestaven per les retallades d’un govern autoritari que cada dia que passa s’apropa més i més al feixisme pur i dur. Quan les càrregues del Cabanyal, el ministre de l’Interior era Alfredo Pérez Rubalcaba i el delegat del govern, Ricardo Peralta. Els excessos dels uniformats van quedar impunes. Peralta no va tenir la dignitat de dimitir, després de quedar en evidència la seua falta d’autoritat davant els subordinats ben armats que s’entregaven a la feina amb ganes. Cap autoritat va qüestionar aleshores l’actuació de la policia, ni es van depurar responsabilitats. Ara, des de l’oposició, a tot estirar demanaran explicacions. I punt.