Fa un parell de setmanes, un article d'El País Semanal sobre la infidelitat tingué gran repercussió i es convertí en el més llegit de l'edició digital del diari.

Jo, encara que tenia l'exemplar imprés a casa, vaig passar de llarg perquè, anem a vore, conec de primera mà els tres papers que es poden interpretar en una infidelitat: el de subjecte actiu: he enganyat; el de subjecte passiu: m'han enganyat; i el de complement: he estat l'altre amb el qual han enganyat, i en més d'una ocasió.

Òbric parèntesi. En totes tres situacions, però, el verb és sempre el mateix. Tanque parèntesi.

L'altre dia, passejant Matt amb mon pare, em va comentar que durant un sopar amb amics un d'ells reconegué davant la resta que tenia una aventura extramatrimonial.

Reòbric parèntesi. Mon pare, que és molt antic, feu ús de la paraula querida. Retanque parèntesi.

A més a més, però, no era l'únic que practicava o havia practicat l'adulteri, ja que un altre dels quatre amics confessà haver mantingut una relació paral·lela al seu matrimoni durant més de dos anys.

No em va sorprendre massa que homes que ja passen de la cinquantena es dediquen a follar amb dones que probablement tenen vint anys menys, però si el fet d'haver comentat esta anècdota amb amics i coneguts més joves que els amics dels meus pares i que tots admeteren que dintre del seu cercle d'amistats el tema de les banyes era molt més freqüent del que em podia imaginar:

- De la meua quadrilla almenys tres parelles s'han separat per això: dos matrimonis per elles; i l'altre per ell -em comentà una amiga que ja passa dels quaranta anys i que en porta deu de casada.
- No està malament.
- Espera, que en una altra parella també hi hagué infidelitat però no arribaren al divorci. Ara, de fet, estan esperant un altre nano.
- Molt bé... i per cert, estàs ja de set mesos, veritat?

Un altre amic, només cinc anys major que jo però amb vora huit de matrimoni a l'esquena, em confessà quan vaig traure el tema:

- He de dir-te que sí que ho he pensat alguna volta.
-De veres?
- Home, porte tres mesos sense follar amb la meua dona.
- Estàs de conya?
- No. Diu que està cansada, que a la feina li exigeixen molt... en fi, històries.
- No has pensat que...
- Digues.
- Que potser se t'ha avançat i és ella la que ja té una aventura?

Com a amic no tinc preu, però al remat sembla que sobre el sexe matrimonial només hi ha dues veritats: o bé és inexistent o tan esporàdic que esdevé irrellevant, o bé només té lloc fora del matrimoni.