Tota polèmica arbitral que es produeix, no siguem falsos, entra dins de la lògica del futbol. És el que s’espera setmana darrere setmana

Segurament, al cap i a la fi, la polèmica i les errades arbitrals estan a l’ADN dels futbolistes, àrbitres, aficionats i clubs. És part de la idiosincràsia del futbol, del ritual, quasi religiós, d’analitzar el post partit fil per randa en la cerca de qualsevol clivatge en l’actuació del jutge. És històric, inherent al homo futbolitis, que porta als seus gens la polèmica arbitral. Però alhora, també forma part del marxandatge d’aquest esport. Es parla més, els clubs són més famosos, la premsa és més rellevant (socialment i econòmica) i es produeixen més diners en publicitat per a pagar a tots els actors que conformen esta obra (inclosos els àrbitres).

Per això, tota polèmica arbitral que es produeix, no siguem falsos, entra dins de la lògica del futbol. És el que s’espera setmana darrere setmana. Això si, durant els darrers anys aquesta polèmica s’ha vist augmentada pel domini futbolístic del Barça i el deteriorament, en forma d’èxits, per part del Real Madrid. El discurs abocat des de Concha Espina, especialment des de l’arribada de José Mourinho, ha estat victimista, pobre i paupèrrim respecte a l’arbitratge que reben. S’ha situat en una posició d’equip menut que té com a únic argument de la seua incapacitat per derrotar a l’etern rival, l’arbitratge. Això ha vingut acompanyat per una sensació generalitzada dins de la societat que entén que, alhora, el Barça és un club model en este àmbit, mai parlen dels arbitres. Però enguany, curiosament, quan l’equip de Guardiola, es distancia cap avall en la classificació del Madrid, apareixen les primeres veus crítiques en este camp per part de gent com Messi, Iniesta o Xavi.

Al remat, resulta curiós que Barça i Madrid es queixen dels arbitratges, quan històricament han estat els equips més beneficiats en este camp. Perquè, al cap i a la fi, l’arbitratge és com la trompa: per molt bo que sigues de vegades no la fas rodar. I perquè, finalment, a l’arbitratge tan sols te’n recordes de Santa Bàrbara quan trona.