Una de les actituds més perilloses de la nostra societat és la de pensar que, com que formalment hem assolit la igualtat, ja està tot aconseguit, quan precisament anem cap a la direcció inversa: Les desigualtats s'estan engrandint amb el pas dels anys i gràcies a les famoses retallades i les taxes de pobresa de cada vegada són més preocupants degut a l'acció de les grans empreses i els bancs. Com a conseqüència d'aquesta desactivació de l'acció social, resulta molt inquietant l'anunci del govern de la Generalitat del possible tancament la Biblioteca de la Dona, com si fóra una mena de Biblioteca Florero, decorativa però sense cap ús pràctic. I no és així. El valor d'aquesta biblioteca segurament va molt més enllà del que pensen els responsables de l'anunci del tancament. I així ho explica Montse Argente, responsable del Centre de documentació de l'Institut Català de les Dones: aquests centres són també "espais de desenvolupament social de les dones que, a través de la informació i la documentació de gènere, contribueixen al seu apoderament i a la millora del seu rol social".
Un ciutadà acomodat pensa que, com que tot el que mira ha passat pel filtre d'allò políticament correcte, és vàlid. Però aquesta actitud suposa deixar que els governs -i els interessos que hi ha darrere- pensen per tu
La qüestió, i és el més important, és que després de l'esclat dels moviments del segle XX, encara no hi ha una consciència de gènere plenament arrelada en la nostra societat. Un exemple molt clar ens pot servir a l'àmbit audiovisual. Molt poques pel·lícules, o gairebé cap, són analitzades des d'un punt de vista de gènere. Aquest cap de setmana s'ha estrenat un film que ha tingut les lloances de la crítica -fonamentalment masculina- anomenat The Artist, però no he llegit cap anàlisi en el que es parle dels dos rols principals de la pel·lícula: el de la dona que s'obre pas amb els seus encants en el món del cinema i ha de rebre l'ajuda del galant per a ser famosa i el d'aquest mateix galant que, quan es troba en una situació de penúria, se sent ferit en el seu honor perquè la dona el mantinga. I no és l'única pel·lícula en la qual el paper de les dones es troba un graó per baix dels masculins. D'exemples hi ha molts. Si mirem enrere, un film prestigiós com Los lunes al sol, mostrava l'actitud d'un grup d'hòmens a l'atur durant la reconversió industrial de que va patir Vigo. Les dones, no només hi apareixen en un pla secundari, sinó que amés, són menyspreades en una escena en la qual Luis Tosar no accepta l'aval de la seua dona per a rebre un préstec bancari. I no podem dir que, en ambdós casos, les circumstàncies de la història ho requerien, precisament som els creadors d'històries els que hem d'eliminar qualsevol conducta atàvica en les nostres obres. La situació de l'espectador, igualment, ha de ser la de rebel·lió contra tot això. Un ciutadà acomodat pensa que, com que tot el que mira ha passat pel filtre d'allò políticament correcte, és vàlid. Però aquesta actitud suposa deixar que els governs -i els interessos que hi ha darrere- pensen per tu.
Per totes aquestes raons, centres com la Biblioteca de la Dona esdevenen fonamentals per a que continuem pensant per nosaltres mateixos i tinguem un sentit social crític i el seu tancament, per desgràcia paral·lel al dels centres d'atenció a les dones maltractades de Castella La Manxa, és una mostra més del triomf d'un model de pensament que premia l'avarícia dels poderosos i anestesia el pensament dels que es troben per baix.
Hui, 20 de desembre, a les 18.30 hores, hi haurà una nova concentració enfront de la Biblioteca (C/Nàquera, 9, València).
Com si es tractara d'una història cíclica que es repetira cada huit anys, Alberto Fabra va consolidar el seu poder en el XIII Congrés Regional del PP valencià exterminant de l'aparell del partit qualsevol presència de figures afins al seu predecessor o que no li rendisquen homenatge. Camps, a diferència de Zaplana, no va assistir a la seua liquidació, i tampoc cap figura del PP estatal.
Una denúncia d’EUPV en Les Corts va fer saltar a la llum pública les enquestes que el Consell de Presidència fa al seu web. Un instrument que quasi ningú coneixia, però que en les darreres dues setmanes han desfermat una autèntica lluita simbòlica entre partidaris i detractors del govern valencià.
L'equip valencià ha tingut en els últims anys tots els vímets per a fer coses importants en l'ACB, però arriba el play-off i sembla que les cames tremolen. A Sant Sebastià, i després d'anar dominant tot el partit, va tornar a aparéixer el fantasma de les eliminatòries, eixes que l'equip només a superat una vegada de 15.
Imprimir página
Enviar noticia
2 comentaris
